Un acte de justícia

L’ Ajuntament de Tarragona ha declarat la nostra ciutat «zona lliure de paradisos fiscals» a proposta d’ICV-EUiA. És un fet important que totes les forces polítiques hagin coincidit a considerar que aquest era un gest necessari, i que la decisió hagi estat presa per unanimitat. No és cap secret que els paradisos fiscals provoquen disfuncions tant a escala global com a escala local. Pagant impostos mínims, aquesta curiosa abstenció impositiva de les grans empreses a través dels paradisos fiscals suposa una discriminació econòmica per a petites i mitjanes empreses que no poden i segurament no volen fer-ne ús. El rebuig del deure de contribució mitjançant els paradisos fiscals també fa minvar la recaptació pública, i fa més difícil finançar la despesa en serveis socials. A causa de la seva opacitat, els paradisos fiscals faciliten el blanqueig de capitals, la corrupció, el finançament del crim organitzat, de màfies i de grups terroristes, l’encobriment de tràfic d’armes i altres activitats contràries als drets humans i al bé comú.

Podem pensar que aquest és un problema que queda fora del nostre abast, que ni els ciutadans particulars ni els ajuntaments, que són l’esglaó més proper de l’Administració, no hi podem fer gran cosa. Tanmateix, hi ha actuacions que sí que es poden emprendre, i que tindran un impacte no menor en la lluita contra aquesta pràctica fraudulenta. Els ajuntaments poden reduir el pes global dels paradisos fiscals i modular el comportament de les empreses cap a un model de més responsabilitat fiscal a través d’un major control dels concursos públics locals, per tal que aquests es duguin a terme de manera equitativa.

Una cosa tan senzilla com exigir, en els plecs de condicions per a les adjudicacions d’obres o serveis públics, que l’empresa que hi participa faci una declaració responsable fent constar que tributa a l’Estat i no té societats instrumentals vinculades amb domicili fiscal en altres països considerats «paradisos» pot suposar una barrera considerable per qui tingui la temptació de fer tripijocs. Els empresaris poc escrupolosos sabran, així, que si els enxampen l’Ajuntament tindrà mecanismes legals al seu abast per deslliurar-se del contracte.

Perquè, al cap i a la fi, del que es tracta és de garantir que del diner públic se’n faci un ús ètic. No podem oblidar que aquest diner procedeix dels nostres impostos, i no pot ser que mitjançant una cadena d’empreses fictícies i de transferències poc clares, allò que tots paguem acabi en el compte corrent d’algú que no vol estar subjecte a les mateixes obligacions cíviques que nosaltres.

Cal que prenguem consciència que la immensa majoria dels problemes i de les situacions que ens afecten globalment tenen sempre un angle proper, des del qual hi podem incidir com veïns i veïnes de la nostra ciutat. Tarragona ha declarat que es vol lliure de paradisos fiscals. Ara cal que l’Ajuntament comenci a treballar en aquesta direcció i haurem aconseguit acomplir un acte de justícia.