Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Un bon moment per ser periodista. La credibilitat marca i marcarà la diferència

Un projecte que té més de trenta anys. Sempre penso més què puc fer jo pel Col·legi de Periodistes, que no què pot fer el Col·legi per mi. I amb aquesta màxima he tornat a trobar grans companys de viatge. 

Neus Bonet

Whatsapp
La Mirada. Per Neus Bonet: 'És una bona oportunitat per reivindicar el paper del periodisme en les societats democràtiques'

La Mirada. Per Neus Bonet: 'És una bona oportunitat per reivindicar el paper del periodisme en les societats democràtiques'

Avui aprofito aquesta tribuna d’expressió que em brinda el Diari per compartir una notícia. Una bona notícia. Del tipus que no solen abundar als mitjans de comunicació. I menys últimament. He revalidat en el càrrec de degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. I ho vull compartir. Compartir que, en un exercici increïble de treball en equip, hem renovat les juntes de totes les demarcacions del Col·legi en major o menor mesura. Hem aconseguit que a Barcelona, per exemple, quinze persones hagin dit que sí a formar part de la nova lunta. Isamel Nafría, Carles Prats, Gemma Nierga, Pipo Serrano, Mònica Planas, Xavier Vilà, May Revilla, Marc Vicens, Cristina Salvador, David Badia, Laia Forès, Francesc Canosa, Joan M Morros, Laura Saula i David Melgarejo. I que a Tarragona la Coia Ballesté també s’hi sumi. O en Josep Baubí a les Terres de l’Ebre. I que vulguin seguir remant per un projecte comú en Rafa Gimena a Lleida, en Joan Ventura a Girona i l’Enric Badia a la Catalunya Central.

Em sembla important destacar-ho i explicar-vos que és de manera completament altruista. No rebem cap compensació econòmica. De cap tipus. Em sembla important explicar-vos que en els moments en què vivim, representar les més de quatre mil persones que confien en el Col·legi no és una tasca fàcil. Gens fàcil. I poc agraïda. D’aquí l’orgull amb què avui exhibeixo haver pogut continuar liderant un projecte, que ja té més de trenta anys.

Representar el Col·legi no és gens fàcil en els temps de precarietat que corren. La gent que fem equip al Col·legi m’han sentit a dir tot sovint que «la precarietat és l’aluminosi del periodisme» i és ben cert. El novembre passat vàrem organitzar una jornada de treball per fer una radiografia de la situació de precarietat en què treballen molts i moltes periodistes. Les dones, ja us ho avanço, hi surten perdent més que els homes. Una jornada d’on va sortir el hashtag #gratisnotreballo. 

Els i les periodistes assistim atònits al corrent que s’ha instal·lat que no cal pagar per la informació. Que ja ens arriba als molts dispositius que tenim sense cap esforç i sense haver de pagar res. I que la feina que fem, doncs, l’hem de regalar. Els professionals que es dediquen a aquest ofici han invertit anys de la seva vida en formar-se a la universitat per poder exercir d’allò que els agrada o que volen ser, com qualsevol altra disciplina. Alerta perquè amb precarietat no hi ha ofici ni deontologia ni periodisme. Més enllà que això els pugui semblar una reivindicació gremial, parin una mica d’atenció a què representa no pagar per la informació i acceptar com a bo i fiable tot allò que ens arriba pels diferents canals a què estem permanentment connectats. 
Recents informes ens diuen que d’aquí al 2022 totes les notícies seran falses. El fenomen de les fake news i el de la propaganda, sumat al fet que els mitjans de comunicació tradicional han vist com els models de negoci que havien explotat durant dècades han desaparegut de forma substancial, no ha de provocar la desaparició de l’ofici periodístic. Aquesta és una bona oportunitat per reivindicar el paper del periodisme en les societats democràtiques, una oportunitat que hem de saber aprofitar. La credibilitat és el que marca i marcarà la diferència. Estem en un moment on tothom pot tenir veu pròpia a través de Twitter, Facebook, Wordpress, Tumblr, Snapchat, Instagram o qualsevol de les noves plataformes socials que poden sorgir en els pròxims anys. Aquest volum immens d’informació és impossible de digerir. Calen més que mai curadors, traductors, mediadors, experts, que adoptin un paper clau per distingir de tot el soroll allò que és realment rellevant. I aquestes persones han de ser per força periodistes capaços d’assumir una responsabilitat de caràcter professional i, sobretot, social.

La professionalitat i la transparència porten a la credibilitat, la credibilitat porta a l’audiència, i l’audiència generarà nous models econòmics sostenibles. Però tot això queda en no res, si el treball és en precari.

Periodista. Reelegida com a degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Bonet va començar la seva trajectòria a Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha treballat a la Cope, Ràdio 13, el Diari i Ona Catalana. Ha presentat i dirigit diversos programes de Catalunya Ràdio. Ara condueix el Catalunya Migdia del cap de setmana. 

Temas

Comentarios

Lea También