Un brexit ‘light’

Al final no serà un Brexit dur. Si May aguanta el pols contra l’ala més dretana del seu propi partit, la Unió Europea li ofereix una pròrroga que permeti a les seves empreses mantenir-se dins el mercat europeu o una Unió Duanera. Una oferta sense caducitats massa delimitades que poden permetre prorrogar la situació actual per a les mercaderies i per als sectors econòmics tradicionals.

No és el que havien dit després del referèndum els actors europeus de la negociació. El seu «Brexit és Brexit», resum concís de qui se’n va es queda fora del club perquè així ho ha escollit, comença a modular-se amb aquest document que els 27 han de ratificar diumenge. Una reunió que Espanya ha aconsellat no celebrar si Europa no té cap marge per modificar el text per les implicacions que té sobre Gibraltar.

Diumenge, els 27 haurien d’aprovar dos documents. El primer és un tractat. Fixa les condicions sota les quals el Regne Unit sortirà de la UE. El seu contingut serà vinculant perquè és un acord amb valor jurídic.

És a dir, el seu incompliment es podrà recórrer als tribunals. El segon és una declaració sobre el futur en què intentaran garantir que en termes de mercat i de seguretat hi ha acord amb la intenció de tancar-lo al més aviat possible. Els termes d’aquest text, però, no tindran més caràcter vinculant que el compromís polític que assumeixin els representants dels 27.

Per això Espanya demana la modificació de l’article 184. És una novetat perquè malgrat haver jurat i perjurat que els que se’n van sortirien de la UE sense res i haurien de començar a negociar des de zero, al text actual s’escriu que «de bona fe i amb ple respecte als marcs legals, la UE i el Regne Unit negociaran ràpidament els acords per gestionar la seva futura relació».

En llenguatge planer això vol dir que el Regne Unit marxarà de la UE sense sortir del mercat europeu. Justament el precedent que es volia evitar perquè ningú més decidís quedar-se dins l’estructura que facilita el comerç sense l’obligació de cedir sobirania a les institucions col·lectives.

Els problemes de May dins el seu govern i el seu partit ajuden la Unió a amagar aquest canvi quasi al final del joc. Perquè amb el text a la mà i especialment amb l’article 184 tal com està escrit, «Brexit no és Brexit». És el Brexit que els diplomàtics que van acompanyar David Cameron pensaven que seria si els radicals guanyaven: un canvi de tractat per sortir de les institucions sense modificar el mercat. «Si el Brexit guanya, no passa res. Farem un acord comercial nou i seguirem compartint el mercat com fins ara», ens deia un diplomàtic britànic dues setmanes abans del referèndum.

Dubtes sobre Gibraltar

Sembla que serà així i aquí comença el problema espanyol perquè al text no es diu enlloc «que res del que es pugui pactar amb el Regne Unit serà d’aplicació per Gibraltar sense un acord entre el Regne d’Espanya i el Regne Unit». Una carència que agreuja el malestar dels qui van creure, com l’exministre García Margallo, que el Brexit permetria recuperar «la sobirania territorial del Peñón». No serà així i si no s’espavilen, Gibraltar pot obtenir la seva «normalització».

Si aquest és el final, sembla difícil utilitzar el Brexit per fer por als qui des de fa temps diuen a Catalunya que a Brussel·les i amb temes europeus sempre es troben remeis a tots els mals.

Així, doncs, tots pendents de si encetem un nou model de relació per als qui, assetjats per la ultradreta, volen canviar el que calgui per seguir com ho han fet durant anys.

Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.