Un cultiu tropical conreat a Andorra amb planter de Torredembarra

De fàbrica a museu. Cal Rafeló, que va ser l’antiga Fàbrica Reig, a Sant Julià de Lòria, es va transformar en un museu del tabac d’Andorra, que tanca portes després de dinou anys

15 enero 2022 07:10 | Actualizado a 15 enero 2022 07:21
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Què hi fa una planta tropical, com el tabac, a terres pirinenques com a Andorra? És una pregunta que sempre m’havia fet i de la qual he trobat resposta després de llegir el llibre Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig, dels antropòlegs Isabel de la Parte i Albert Moncusí, formats a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Editat el 2021, és un treball originàriament destinat a la creació del Museu Fàbrica Reig, a Sant Julià de Lòria, com una aproximació etnogràfica a la indústria del tabac a Andorra. Un viatge en el temps a l’economia de muntanya i de fronteres i amb connexions amb les comarques tarragonines.

Tot i que el cultiu del tabac ja es remuntava al segle XVIII, el gran impuls es dona a principis del segle XX, coincidint amb la transformació de petits obradors en fàbriques. L’artífex és Antoni Claramunt, que el 1892 s’havia autoeditat a Barcelona un llibre que era un manual per introduir el conreu del tabac a Catalunya, com a alternativa a la vinya, a partir de la seva experiència de catorze anys a Cuba i sis als Estats Units. 

Ell visionava que el Penedès tenia l’oportunitat de canviar els ceps, per un cultiu de grans expectatives econòmiques davant la hipotètica liberalització del conreu a l’Estat per així reduir el contraban que arribava des de Gibraltar i Andorra. Claramunt va tenir més sort al Principat, on al segle XIX ja s’havien aixecat les prohibicions i molts pagesos i ramaders havien vist el tabac com una font complementària d’ingressos.

La situació geopolítica d’Andorra, que havia ajudat a la introducció del conreu, es va veure multiplicada durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, on a més d’exercir de plataforma de distribució, les fàbriques de tabac funcionaven dia i nit en plena eufòria per la irrupció de les cigarretes fetes a màquina, juntament amb els tradicionals caliquenyos i la picadura. 

Amb el temps, els nous consums i la possibilitat d’elaborar marques americanes de tabac ros va empènyer a la importació de producció estrangera, fins al punt que als anys seixanta es va instaurar l’obligació de destruir la quantitat de tabac negre andorrà equivalent al que s’importava. 

Fins als anys noranta es va registrar un fort augment del conreu que, paradoxalment, tenia poca sortida per a la indústria local, però permetia l’entrada de varietats proporcionals de tabac ros. 

El canvi de segle, amb la voluntat d’acabar amb el creixent contraban, va portar la reducció de la capacitat d’elaboració a les fàbriques i també un augment de preus via impostos, amb el conseqüent progressiu declivi. L’actual producció s’envia als Estats Units per tabac de mastegar.

El tabac forma part del patrimoni agrari i marca el calendari pagès a Andorra, amb el característic paisatge verd dels mesos d’estiu. Tot i ser una planta tropical, l’escalfament de les valls permet el seu cultiu de juny a setembre. 
Precisament, el passat estiu caminant pel passeig de les Fonts, prop del llac d’Engolasters, a Escaldes-Engordany, ens vàrem topar amb un matrimoni octogenari, ell un antic pagès tabaquer i ella nascuda a Rodonyà (Alt Camp) i arribada ben petita a Andorra. 

El tabac creix durant tres mesos al camp, per després recollir-lo i assecar-lo per finalment vendre’l al fabricant. El propi pagès, Josep Martell, ens va explicar que el planter arriba majoritàriament del Tarragonès, donat que al Principat es corre el risc de les gelades tardanes i el canvi tèrmic. 

Mas Pastoret

Mas Pastoret és el viver de Torredembarra que ha liderat la venda de planter de tabac a Andorra, des de fa més de trenta anys. «A partir de la selecció genètica i la millora de la varietat, fem la sembra en lluna vella i està en temperatura controlada durant dos mesos en els nostres hivernacles per evitar variacions de temperatura», explica Àngel Cañellas, propietari del negoci. 

Tot va començar per casualitat per un pagès andorrà amb orígens a la Riera de Gaià, al qual van començar a servir, seguit de contactes al país pirinenc fins a establir una xarxa de distribució. En l’època de màxima expansió, calcula que han servit 3,5 milions de plançons.

Economista i periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Viu als Garidells, on té amb la família una petita explotació d’avellaners, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona com a director comercial d’una companyia asseguradora d’ambit català. Va començar al Diari de Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari