Un dia trist

La política, com a eina de gestió social, n´ha sortit tocada, tot just setmanes abans d´unes eleccions municipals que s´albiren decisives

19 mayo 2017 22:57 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquest dimarts ha estat un dia trist. Així, tal i com sona, un dia trist. I és que aquest dimarts hem vist com s’ha procedit a la detenció de 9 persones al voltant de la macrocausa pel cas Innova. Veure com la Guàrdia Civil escorcolla les dependències municipals a Reus o a Cambrils no és una visió gratificant. És més, és força desagradable. Òbviament no qüestionarem aquí ni la presumpció d’innocència ni la independència judicial. Es tracta de dos principis sagrats que cal respectar i, sense cap mena de dubte, assumir. Ara bé, també és cert que determinades actuacions judicials al voltant del cas Innova han estat força criticades per arbitràries i desproporcionades.

És evident, però, que la política com a eina de gestió social n’ha sortit tocada tot just unes setmanes abans d’unes eleccions municipals que s’albiren més decisives que mai. I, en concret, al marge de lluites partidistes o de conteses electorals, qui en surt perjudicada és la classe política en el seu conjunt, pertanyi o no als partits relacionats d’una forma o altra amb el cas Innova. Agradi o no, la judicialització de la vida política no serveix només per impartir justícia i depurar responsabilitats, sinó que aquesta estén una taca d’ombra sobre la totalitat dels seus membres. Aquest descrèdit, al cap i a la fi, no fa altra cosa que alimentar l’auge de les opcions que, legítimament, aspiren a desmuntar per complet l’actual statu quo del sistema de partits. Que calen canvis? Ben segur que sí. Que hi ha càrrecs polítics que han fet de les seves atribucions públiques un modus vivendi més enllà del que és lícit i ètic? Segur que també. Ara bé, els comportaments d’uns quants no poden tacar la tasca abnegada, altruista i molt sovint anònima de tots aquells que des de l’aspiració de millorar la societat en què vivim dediquen una part gens menyspreable del seu temps a la cosa pública. Tots aquells a qui ara es posa a la picota.

Com dèiem en començar aquest article, dimarts va ser un dia trist per a la nostra societat, per a la classe política, per als professionals de la sanitat i per a la dignitat de corporacions com les de Reus o Cambrils. Esperem, en qualsevol cas, no haver de tornar a presenciar les mateixes imatges.

PS: Per cert, dimarts també va ser un dia trist per als professionals de la llengua, els quals van assistir, atònits, a tot un seguit de «registres», tal i com van retransmetre la majoria de mitjans de comunicació, quan ells creien que es tractava, simplement, d’uns escorcolls.

Comentarios
Multimedia Diari