Un luxe escandalós, a Catalunya llencem 35 quilos d'aliments per persona i per any

Tots llencem menjar. Aquí no se’n salva ningú. Cadascun de nosaltres en som responsables i en tenim part de culpa. El malbaratament alimentari és un problema econòmic, social, ètic i mediambiental molt estès i que ens afecta a tots.

Es produeix des del principi fins al final de la cadena alimentària: productors, distribuïdors, restauradors i consumidors. Tots en som partíceps.

Llegint un estudi de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació, i l’informe sobre malbaratament alimentari a Catalunya del tècnic de medi ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona, Paco Muñoz, ens adonem de la magnitud del problema. Cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones d’aliments al món.

Això té un impacte econòmic altíssim però encara és més greu el seu efecte social: si no tiréssim menjar, no hi hauria fam al món. La producció mundial d’aliments és suficient per donar menjar gairebé al doble de les persones que actualment passen gana, uns 800 milions d’habitants.

Cal prendre consciència d’això i podem començar per casa nostra on les dades de malbaratament alimentari també són escandaloses. Segons l’informe de Paco Muñoz, a Catalunya entre llars, restaurants, comerços d’alimentació i supermercats llencem 262 mil tones anuals de menjar, el que equival a 800 milions d’euros. Però si hi afegim els productors, la xifra es triplica.

A les nostres cases tirem el 7% del menjar que comprem, això són 35 quilos d’aliments per persona i any. O dit d’una altra manera: equival a llençar el menjar de 25 dies o el de més de 500 mil persones durant un any.

Davant d’aquesta realitat no ens podem quedar amb els braços plegats. Per començar, cal que donem valor als aliments, conèixer l’esforç real que implica obtenir-los i entendre que les restes de menjar són un recurs i no un residu. Els productors saben molt bé el cost de produir aliments però, tot i així, el malbaratament al sector primari és de prop del 10%.

Els motius són diversos: la venda dels productes depèn de la demanda; l’excés de producció; la distribució rebutja aliments que estan madurs o per criteris estètics. Els productes «lletjos» no es poden vendre i es queden al camp. Però aquests aliments són perfectament comestibles i tenen una segona oportunitat gràcies a iniciatives com la dels Espigoladors.

En aquesta empresa social recullen els excedents dels camps i els distribueixen a entitats benèfiques o els transformen en productes com melmelades que venen sota la marca «Es im-perfect».

Cada vegada hi ha més conscienciació del contrasentit que suposa llençar menjar quan hi ha gent que passa gana i s’han posat en marxa diverses iniciatives que actuen contra aquesta xacra del nostre model de consum.

Per exemple, a Vila-seca, la Seu d’Urgell i Barcelona hi ha la Nevera solidària que consisteix en el fet que una persona, bar o restaurant pot deixar menjar que està a punt de caducar o que sobra en una nevera i una altra pot agafar-lo. És una manera d’aprofitar els aliments i a la vegada ser solidari.

I We Save Eat és una empresa catalana que recopila i ven els excedents de menjar de restaurants, forns de pa i bars amb descomptes que arriben al 70%. Aquesta plataforma on line treballa amb 21 establiments de Barcelona i Madrid i ja té 6 mil usuaris amb comandes regulars. Negoci i reaprofitament dels aliments tot en un.

Tots som culpables

Com veieu s’està fent molt per no llençar el menjar que sobra o està a punt de caducar però amb sentit comú podríem evitar-ho. A casa cal planificar la llista de la compra i els menús; no caure en les temptacions de les promocions del 2 per 1; no fer més menjar del necessari; aprofitar les restes per cuinar altres receptes i conservar i emmagatzemar correctament els aliments. Mentre que els distribuïdors i restauradors haurien de fer una bona gestió i una encertada previsió de la demanda.

Voldria acabar amb una reflexió: reduir el malbaratament alimentari és responsabilitat de tots. Tots en som culpables i tots en som part de la solució.

Periodista. Llicenciada en Periodisme i Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maite Curto treballa a Catalunya Ràdio des del 1994.