Un mes de maig calent

El mes de maig més calorós dels últims 135 anys. Amb aquesta calor anòmala, s’ha fet campanya electoral, s’ha votat i, ara, quasi tothom, ha de pactar. Tela marina. Són tot coses que caldria fer-les amb el cap ben fred, però avui la moda no ens deixa portar barretes com, per exemple, ho feia a primers del segle passat quan tothom anava amb el cap cobert. Ara les testes s’escalfen més fàcilment i deu ser per això que en campanya es fan tantes promeses excepcionals, els votants prenen decisions excepcionals i, dintre de la mateixa sufocació, els representants elegits acaben fent, per governar, aliances excepcionals que, els que els van elegir, mai entendran. Quasi tothom es veu obligat a pactar perquè els electors són tan intel·ligents com que tenen l’habilitat tàcita d’espargir el vot per evitar els abusos de poder. Sé que els abusos no tots són iguals perquè van des de la prepotència verbal a la corrupció passant pel tràfic d’influències i els beneficis personals o partidistes, dels quals pocs col·lectius polítics se n’escapen i, al damunt, cap governant ha estat capaç de gestionar la situació precària de la ciutadania. Els emergents s’ho van trobant. Serà curiós veure, quan governen, si ho fan diferent. De moment sembla més del mateix. Tot és més difícil amb el cap calent.