Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un pacte que ningú entén

El PSC ha prescindit de les forces de progrés per cercar l'estabilitat

Pau Ricomà

Whatsapp

Sembla que als darrers dies l’alcalde Ballesteros ha accelerat l’entrada al govern de Tarragona del Partit Popular i d’Unió. El mateix alcalde, el dia de la seva conferència de ciutat, va situar l’horitzó del pacte dins el primer trimestre i va apuntar la possibilitat que s’afegís Convergència. Devia tenir pressa perquè ha tancat l’acord amb els partits més escorats a la dreta dos mesos abans d’acabar el termini.

Un pacte que ningú entén i que, com que ningú entén, s’ha hagut de forjar sobre falsedats. La que més ens afecta a nosaltres és que no hem volgut seure a parlar perquè anteposem la independència a la ciutat. Taxativament, no és veritat. Ningú ens ha convidat a parlar d’entrar al govern. Els militants socialistes, que tan entusiàsticament es van mobilitzar per apartar el PP del govern d’Espanya, no poden pair que ara els rebin amb música de clarins i catifa vermella per entrar al govern de Tarragona. Ens consta que als militants socialistes se’ls ha dit que no hi havia altres alternatives, però la veritat és que no s’han explorat altres alternatives. Ballesteros ha preferit plantejar-se el fi del seu mandat com un exercici de supervivència que com una oportunitat per plantejar un futur millor per les tarragonines i els tarragonins.

Als EUA el segon mandat presidencial és quan el president assumeix més riscos, quan busca congratular-se amb els seus votants deixant un llegat que perduri. Malauradament, i ho vam poder constatar a la conferència de ciutat, l’últim mandat de Ballesteros no albira altra perspectiva que esperar que el temps passi de pressa i ens temem que acabi demanant l’hora. No té estratègia de ciutat. Això es va evidenciar en la conferència, dedicant les estrofes més èpiques a la lluita contra l’incivisme i les paneroles, com si fos una mena de lluita de civilitzacions quan no és altra cosa que una obligació recurrent de qualsevol ajuntament. Nou anys ha tardat en declarar la guerra a brètols, rates i paneroles; imagineu-vos on seríem si el desembarcament de Normandia hagués portat el mateix ritme d’execució.

Alhora que el PSC embastava el pacte amb la dreta a Tarragona, teníem notícia d’una nova operació anticorrupció que afectava el Partit Popular. En portem cinquanta-quatre si no ens hem descomptat. Cinquanta-quatre casos, més de cinc-cents imputats, al partit més corrupte d’Europa. Tot un mostrari d’infàmia i de saqueig que ha tingut com a conseqüència l’empobriment de milions de persones i la pèrdua d’oportunitats de creixement pel conjunt de l’Estat. D’això va l’ètica política.

El PSC ha prescindit de les forces de progrés per cercar l’estabilitat. Naltros en volíem parlar, vam fer públic el document de treball que proposàvem sense amagar els punts que haurien requerit més esforç de tots: Jocs, Inipro i procés. Sabíem que era difícil, però és bastint acords difícils com avança una ciutat, no pactant silencis i carteres. La perspectiva d’una ciutat inclusiva, culta, moderna, intransigent amb la corrupció, al servei de la majoria social, que ofereixi oportunitats vitals a la gent és el motiu que ens ha dut a l’Ajuntament de Tarragona i al qual dedicarem tots els nostres esforços.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También