Un partit que es fa dir MIEL

Per afinar bé la propera jornada electoral de diumenge cal ser politòleg. Entre el ball de sigles dels partits transmutats, les tres eleccions diferents i l’aglomeració de sigles, hi ha el perill de prendre mal. A les eleccions europees es presenten 32 partits. Per triar i remenar. Sobten invents com Volt, una formació que es presenta com a contraposició al Brexit. També tenim Igualdad Real (IGRE) que vol acabar amb el que anomenen «perspectiva de gènere». El partit més dolç és el MIEL (Movimiento Independiente Euro Latino). El més suggestiu Contigo Somos Democracia (CSD). Si l’elector considera que Vox és poc d’extrema dreta pot triar ADÑ, una coalició on hi ha la Falange i una filla de Blas Piñar. Si el votant és d’esquerres encara pot triar més: té Actúa (que va fundar Gaspar Llamazares), Izquierda en Positivo (creada per Paco Frutos a Calafell) i els dos partits comunistes, el de los Pueblos de España i el de los Trabajadores de España. I no ens deixem Recortes Cero, Por un Mundo más Justo, Pirates de Catalunya i anar fent. D’independentistes, no només n’hi ha Catalunya. A les Castelles es presenta Castellano Tierra-Comunera, partit nacionalista castellà. A l’Ajuntament de Tarragona es presenten dotze candidatures. En aquest país cada ciutadà porta a dins un partit. No ens entenem a casa i només som dos.