Un urbanisme sense llatí ni urbanitat. Tarraco Viva fa evident que 'errare humanum est'

El programa del XXI Festival Tarraco Viva, que enguany es dedica a la ciutat romana i al món urbà, és molt ampli, variat, complet i excel·lent. Però com que la perfecció no existeix, es detecten algunes mancances, certes paradoxes i algun concepte discutible propis de tota obra humana. El primer és que en la presentació dels actes es convida a «conèixer els nostres orígens». Tanmateix, entre les més de quatre-centes activitats programades no n’hi ha cap dedicada a la llengua llatina, que és l’origen de tot perquè conforma el pensament dels avantpassats romans. Caldrà esperar a la pròxima edició perquè es faci efectiva la col·laboració del Festival amb l’Institut d’Estudis Clàssics de la URV i es pugui comptar amb la presència del professorat de les comarques tar-ragonines dedicat a les llengües clàssiques de secundària per intercanviar coneixements, divulgar-los als joves i crear projectes de recreació històrica fets pels alumnes (alumni) i els seus docents (magistri).

Enguany, la canalla, que és el futur, podrà aprendre coses com els jocs infantils dels romans. Practicar l’equilibri, la punteria, la força i compartir el temps lliure. Sabran fer armes com la fona. Crearan collarets i braçalets com els de l’època púnica. Construiran un calendari romà. Coneixeran les constel·lacions que conserven el mateix nom des d’aquells temps. Practicaran jocs d’estratègia bèl·lica. Descobriran el tresor secret d’un centurió. Faran de legionari amb tècniques de combat, armaments i indumentària. I dissenyaran mosaics i màscares.

Tot molt lúdic (ludus) i entretingut. Però sobre la schola romana, res de res. Ni com eren. Ni que s’estudiava grec, els clàssics, retòrica, filosofia i esport. Ni els horaris escolars. Ni els espais on s’impartien les classes. Ni la separació per sexes. Ni que als nens els formava un grammaticus i a les nenes una domina. Ni quin era el paper fonamental dels ludus literarius. Tampoc podran aprendre que l’educació bàsica es feia a casa i amb la família. Que l’àvia paterna exercia de severa i l’àvia materna era indulgent. Ni la importància de la dida i el nutritor des del bressol. O que molts mestres particulars i tutors eren esclaus que sabien llegir i escriure. Perquè familia significava, també, el conjunt d’esclaus i criats d’una persona.

Com que la vessant pedagògica de l’esdeveniment esdevé un festival fàcil i divertit, passa que les criatures no podran aprendre que la urbanitas o urbanitat era l’art de viure a l’urbs i de conviure amb els altres. Un art que els romans ensenyaven amb esforç i rigor a casa, a l’escola, a la feina, al comerç, a la política i a les legions. Els diccionaris actuals defineixen la urbanitat com: «educació en les maneres de comportar-se, especialment en les relacions amb els altres», «qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social». I un Viccionari virtual afegeix: «educació, bons modals i capteniment socialment correcte (ús lleugerament arcaic)». Tal vegada perquè ara sembla arcaic, a Tarraco Viva no està previst parlar d’urbanitat.

Pel que fa a l’art de la retòrica, que impartia el mestre rethoricus, hi serà representat per la romana Aspasia de Milet, que interpreta la mestra d’oratòria Mercè Rovira. És un monòleg sobre la seva vida i la seva visió de la història. Malgrat que no és una activitat destinada a la quitxalla, seria molt aconsellable que escoltin com es parla bé. Perquè la retòrica, igual com la urbanitat, haurien de ser assignatures obligatòries per als polítics, els representants públics i els personatges mediàtics. No debades, l’art de l’eloqüència i de l’expressió oral i escrita eren vitals per als polítics romans a l’hora de parlar en públic.

No són aquestes consideracions una crítica negativa del festival, sinó unes quantes paraules llatines amb voluntat de conèixer cada vegada més bé els nostres orígens històrics i culturals. Tot recordant que, com va escriure Indro Montanelli a la seva lúcida i amena Història de Roma, «si els romans van conquerir tantes terres, és perquè, com que ja parlaven llatí, no perdien el temps estudiant llatí». Ave (salut).

*Joquim Roglan és periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.