Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una altra mirada i dos cognoms

L’hora de trepitjar l’accelerador. Avançar en una comunicació sense estereotips sexistes amb una representació de les dones digna, diversa i equilibrada té una evolució positiva, però massa lenta

Laura Solé i Estalella

Whatsapp
Laura Solé i Estalella. FOTO: DT

Laura Solé i Estalella. FOTO: DT

He decidit, a partir d’ara, utilitzar professionalment els meus dos cognoms Solé i Estalella. Fins no fa gaire no m’estava permès. Fa gairebé vint anys que ja ho volia fer, concretament el 2004 quan vaig començar a presentar el 324 Comarques i tenia una presència mediàtica diària.

Em semblava que el cognom matern havia de tenir el mateix pes que el patern, però aleshores estàvem a les beceroles de la formació en llenguatge de gènere. Quan ho vaig plantejar a la meva empresa, em van dir que amb Solé ja n’hi havia prou, que era estrany posar els dos cognoms i que només es feia en casos de cognoms compostos.

Em va passar pel cap la idea d’invertir l’ordre dels cognoms, això sí que es podia fer, però després de consultar-ho a casa vaig decidir deixar-ho tal com estava inscrita al registre, ja que fer-ho hauria suposat també un greuge comparatiu.

Alguna cosa està canviant, a poc a poc es va notant la feina que s’ha fet i es fa per reformular, tant la mirada com el llenguatge informatiu en totes les notícies vinculades amb les dones. Se’n poden posar molts exemples, parlaré dels que tinc més a prop i de la tasca que TV3 està fent en aquest sentit com a Televisió pública.

Hi ha una persona a la redacció d’informatius que vetlla perquè es tingui en compte la perspectiva de gènere, no tan sols en el llenguatge, sinó també en donar més visibilitat a les dones. Tenim un llibre d’estil on, entre altres moltes qüestions, hi ha un apartat de recursos lingüístics amb perspectiva de gènere.

Llegint-ho t’adones de la discriminació que sovint es fa amb el llenguatge quan es parla d’homes o de dones. Als homes se’ls acostuma a tractar amb més formalitat, posant el nom i el cognom sense article, en canvi a les dones sovint només es posa el nom de pila i moltes vegades precedit de l’article, el que fa que sigui un llenguatge més informal i li dona un caire més familiar. O quan ens referim a noms col·lectius, genèrics o abstractes, procurar fer servir formes que incloguin clarament els dos sexes com «la plantilla» en lloc d’«els treballadors» o «la família» en comptes d’«els pares».

Qui segueixi habitualment la informació esportiva de TV3, Esport3 i el 324 s’haurà adonat que l’esport femení té més presència televisiva. Parlem, per exemple, de les jugadores de l’Uni Girona que han guanyat la Lliga Femenina de Bàsquet, de les waterpolistes del CN Sabadell que han guanyat la seva cinquena Copa d’Europa o de les futbolistes del Barça femení que han arribat a la seva primera final de la Champions.

Aquest increment de la presència mediàtica d’equips femenins i noms propis de jugadores respon a la professionalització de l’esport femení, però també a la perspectiva de gènere. I no tan sols en informatius, també en ficció hi ha canvis significatius. Mai fins ara no s’havia fet una sèrie en prime time on les protagonistes fossin dones i esportistes.

Les de l’hoquei és una sèrie femenina i feminista que reivindica l’esport de dones. La sèrie està protagonitzada per set noies vitals que lluiten pel seu equip d’hoquei sobre patins per tal que deixi d’estar en segon pla, darrere dels equips masculins.

La mirada femenina de Les de l’hoquei també es reflecteix en les contundents lletres de la banda sonora amb cançons de la rapera barcelonina Kyne i altres cançons feministes i reivindicatives interpretades per dones. També en el fet que es tracta d’un producte creat íntegrament per dones que neix d’un treball de final de grau de quatre estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.

La Comunicació és un dels temes més endarrerits de l’agenda de gènere que va definir la IV Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre les dones, celebrada ja fa prop de 25 anys. Avançar en una comunicació sense estereotips sexistes amb una representació de les dones digna, diversa i equilibrada té una evolució positiva, però massa lenta. És l’hora de trepitjar a fons l’accelerador.

Laura Solé i Estalella és periodista i està vinculada als serveis informatius de TV3, on ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ 
del 324 i ha participar al programa ‘Els matins’. Fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También