Una bona collita d’avellana per recuperar el terreny perdut i redreçar a poc a poc el rumb

Aquest setembre hem viscut a casa una nova collita de l’avellana. Tot just fa un any deia en un article en aquest mateix espai que el sector havia tocat fons després d’una tempesta perfecta: baixa producció, pobre rendiment per les pluges prèvies a la collita i preus enfonsats. Enguany ha tornat a sortir el sol i, com en altres coses, sóc dels que penso que l’important és avançar i l’escenari objectiu s’assoleix pas a pas i mai de cop.

L’avellana ha viscut una bona collita, fent honor a la seva evolució de dents de serra, on després d’uns anys dolents en venen d’altres més bons i a l’inrevés. Això vol dir superar les 10.000 tones en closca. A més el rendiment ha sigut també bo (ha fet una bona lliura). És a dir, el percentatge de fruit una vegada trencada la closca supera el 50%. I el tercer element és que el preu s’ha recuperat (1,75 euros la lliura), tot i que no ha assolit els dos euros, que reivindiquen els pagesos per garantir-ne la viabilitat. En tot cas, la situació ha revertit respecte a l’any passat i permet deixar enrere un escenari apocalíptic i començar a redreçar el rumb.

El sector productiu manté notables limitacions amb explotacions petites i sense relleu

En el nostre cas la collita la portem a Paulino Solanellas, l’únic comerciant de fruits secs que ha quedat a Reus i que només compra i ven producte local, a diferència d’altres comercialitzadors que no tenen problemes en importar avellana d’altres països, principalment de Turquia. El relleu generacional ha donat pas a Solanellas Nuts, amb una planta de processat que permet la integració fins al producte final elaborat, per afrontar els mercats exteriors amb la qualitat com a element diferenciador. En un mercat global i internacional, la carta d’un producte sostenible també ajuda a la diferenciació i per això han iniciat un projecte per certificar que les avellanes que tracten són respectuoses amb l’entorn natural i social.

Un projecte europeu va permetre editar l’any passat «El cultiu de l’avellana a Europa», escrit a sis mans des de la Universitat d’Ordu (Turquia), la Universitat de Tuscia Viterbo (Itàlia) i l’IRTA-Mas Bové, de Reus, amb Mercè Rovira al capdavant. Turquia acumula el 70% de la producció mundial amb 675.000 tones, seguit d’Itàlia amb 130.000 tones i 80.000 hectàrees. El Camp de Tarragona concentra el 80% de la superfície estatal, amb un progressiu declivi des de les 35.000 hectàrees dels anys 80 a les 13.000 actuals i 10.500 tones. Això ha fet que s’hagi passat d’una tercera o quarta posició pel que fa a producció mundial a l’actual desena, darrere d’actors com Azerbajan, Geòrgia, Xile i Iran juntament amb els Estats Units, França i la Xina amb noves plantacions amb tecnologia moderna que permet un rendiment de gairebé 2 tones per hectàrea. Tot i així, el Camp de Tarragona concentra una important indústria amb tots els elements de la cadena de producció i que fa que s’importi l’equivalent a la producció local (11.000 tones).

La creixent tendència a certificar les varietats ajudarà la potenciació de la negreta

Per tant, crida l’atenció que hi hagi hagut un retrocés generalitzat en un cultiu amb auge en l’àmbit internacional i una producció local insuficient i de qualitat superior a la de la majoria de competidors. Algunes raons cal buscar-les al mateix sector productiu: la mida de les explotacions és petita (el 60% no supera les dues hectàrees) amb propietaris majoritàriament d’edat superior als 60 anys sense relleu generacional. Afortunadament comença a haver-hi certa conscienciació en la necessitat de planters de qualitat de vivers professionals, fet que pot ajudar a un domini de nou de la negreta, la veritat autòctona i que el mercat sap reconèixer. Així mateix, la iniciativa de la Generalitat de Catalunya de valoritzar l’avellana comença a donar passes tímidament, amb l’anunci d’una Circumscripció Econòmica que caldrà veure quina volada agafa, acompanyat d’actes de difusió de consum juntament amb agents locals aquest octubre a Reus, la Selva del Camp i Girona. I el més important, ja comencen a sorgir marques locals de productors que han optat per arribar directament al consumidor, com La Trencadora (El Rourell), La Torreta (Alcover) o Rosset (Vilallonga del Camp).

* Periodista. Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.