Más de Opinión

Una conselleria del món rural

Aquesta Administració central ha dictat normes que dificulten els projectes de vida personals i seguir vivint on han nascut

Josep. M. Vila d’Abadal

Whatsapp
Josep. M. Vila d’Abadal

Josep. M. Vila d’Abadal

Les polítiques territorials, sectorials i de govern aplicades els darrers anys, des de l’inici de l’actual democràcia, han portat a una situació d’administració centralitzada i pèrdua de capacitat de governança de la població del món rural respecte a les àrees metropolitanes.

Aquesta Administració central resultant, a més, ha dictat normes urbanístiques, conservacionistes, culturals, educatives, sanitàries i d’organització administrativa, que dificulten el dia a dia d’aquesta part del país, desenvolupar els projectes de vida personals i priva als seus habitants de seguir vivint on han nascut. Això ha portat a un greu desequilibri territorial i al despoblament del nostre País Rural i a l’abandó del nostre medi natural.

Mentrestant, tenim l’amenaça del canvi climàtic al damunt, amb totes les seves conseqüències negatives i que es manifesten principalment amb la pèrdua de biodiversitat, els grans incendis forestals i la baixada dels rendiments en les collites, que ens estan portant a una emergència alimentària de greus conseqüències socials a escala mundial.

Aquests problemes no van deslligats al desequilibri territorial i els hem de contemplar com un de sol. Els que vivim als pobles i masies rurals del nostre país, siguin de costa, d’interior o de muntanya, som coneixedors de les activitats tradicionals que hi són naturals, i que han portat fins als nostres temps l’estructura física del nostre medi, amb una gran riquesa ambiental i un paisatge extraordinari, que a causa de la falta de l’acció de l’home s’està perdent de mica en mica i, sense fer soroll, va cap a una selva natural desconeguda. Hem d’anar tots junts per fer un front únic de lluita contra aquest important repte que representa la lluita contra el canvi climàtic i les seves conseqüències ambientals. L’actual pandèmia ens està ensenyant i marcant el camí cap a un món més rural, i on l’home conviu amb la natura sense abandonar-la. Sabem el que hem de fer, però ho hem de poder fer!

Per tot això, demanem als nostres representants polítics, sorgits de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, que creïn una gran Conselleria en la qual ens trobem tots, per reconnectar món rural i món urbà i per poder dissenyar conjuntament les polítiques territorials, ambientals, energètiques i econòmiques, amb una nova i obligada sinergia i amb plena igualtat de condicions. Una conselleria necessària en el proper període polític i per un futur a mitjà i llarg termini. Una conselleria del món rural que contingui medi natural i biodiversitat, pagesia, ramaderia, pesca, boscos, aigua i que ajudarà a l’equilibri territorial i al desenvolupament rural que tant necessitem.

I demanem també que dins la conselleria de Territori es pugui crear una secretaria específica d’urbanisme del món rural. No es poden dictar lleis i normes d’urbanisme centralistes, sense contemplar l’especificitat de cada territori.

«La visió més perillosa del món és la d’aquells que no han mirat mai el món» (Alexander von Humbolt).

Temas

Comentarios

Lea También