Una esquela per a mossèn Gené

Permetran que dediqui un record a Salvador Gené Giribet, el meu primer director al Diario de Lérida on vaig començar l’ofici de periodista com a becari, seguint per cert l’estela d’Antoni Coll que havia passat prèviament pel rotatiu lleidatà. Salvador Gené, mossèn Gené, per a la gent de l’ofici, destacava per tenir el do de la ubiquïtat. A més de director del Diario de Lérida també dirigia Radio Popular (després Cope) i la nineta dels seus ulls, la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida. Amb mossèn Gené vaig perdre la virginitat, periodísticament parlant. Com tots els joves vaig arribar al Diario de Lérida amb 18 anys i un lliri a la mà. Remarquem que Franco encara era viu i que el Diario de Lérida va ser el primer periòdic que va sortir a Espanya després de la llei de premsa del 66, la famosa Llei Fraga que suprimia la censura prèvia. Ja no calia passar pel censor del llapis vermell, però l’autocensura encara era pitjor. Recordo una entrevista que vaig fer a Lluís Llach a Mollerussa. L’original tenia cinc folis. En va sortir publicat un. El dia que mossèn Gené se la va jugar va ser quan l’esquerranós Joaquim Arana es va presentar al diari per publicar una esquela de Salvador Allende, mort pel cop d’estat a Xile l’11 de setembre de 1973. Mossèn Gené va autoritzar la publicació, «com a deure de tot cristià».