Una estació de tercera categoria

Tarragona no està de sort amb les estacions de ferrocarril. La de l’AVE a 10 km de la ciutat no és la seva estació, ho és del Camp de Tarragona, i malgrat que és en ple camp no té ni una zona d’aparcaments pública adequada, ni quiosc de periòdics, ni altres botigues que en el projecte inicial es deia que hi anirien, ni un bon servei de transport públic, etc.

Més d’una vegada m’he trobat en anar a buscar a algun col·lega, el desconcert d’aquests en pensar que tot i no estar l’estació en el nucli urbà, estaria en el terme municipal i que la ciutat es veuria. Els hi he hagut de dir que no havien pres pas un bitllet per Tarragona, sinó pel camp i que el tren havia complert el contracte deixant-los entre bosc i vinyes.

Pel que fa a l’estació urbana, la de prop de la platja i de les antigues pedreres, aquesta sempre ha estat una estació força deslluïda i sense correspondència amb la categoria de la ciutat, ja el 1870 es queixaven al ministre de Foment que «en una capital de importancia como Tarragona y de converger las tres líneas citadas a un mismo punto todavía no se haya constituido una estación, capaz y digna sobre todo de los tiempos en que vivimos pues solo la empresa de la línea de Reus tiene una estación provisional pero muy reducida y la de Barcelona y Valencia un mal tinglado de madera impropio e indecoroso bajo todos los conceptos».

Uns 135 anys després, el «tinglado» no és de fusta, però és una estació mancada d’alguns serveis que avui dia són fonamentals i no és digna de la ciutat.

És molt possible que l’estació no estigui al lloc adequat, però de moment hi és, i tardarà molts anys a canviar de lloc, si es té en compte la situació econòmica del país i la quantitat d’obra pública penjada que hi ha.

És una llàstima que no s’hagués fet cas de la proposta de l’enginyer del port Sadurní Bellido que ja l’any 1883 plantejava la creació d’una estació central entre el riu Francolí i l’actual plaça Imperial Tarraco, una idea que en els passats anys d’abundància va tornar a ressuscitar.

Les estacions de ferrocarril són també la imatge d’una població i en alguns casos fins i tot símbols de les mateixes. Moltes ciutats poden lluir estacions obra d’arquitectes i enginyers famosos, que han embellit la ciutat gràcies al disseny d’aquests edificis destinats a l’arribada i sortida de viatgers.

Hi ha estacions antigues molt ben conservades, altres restaurades, altres han sofert processos de transformació que compaginen l’arquitectura i enginyeria antiga amb la nova. Qui no ha admirat alguna estació de tren, sortís o no en una pel·lícula famosa. La de King Cross a Londres, transformada recentment i per on corre el Harry Potter, o la seva veïna de Sant Pancras International, o la Gare de Lyon amb el seu restaurant de la «belle époque» i la reformada de Saint Lazare amb les noves galeries comercials; la Central d’Amsterdam o la nova Central de Rotterdam amb el disseny en forma de fletxa, etc.

A Barcelona mateix, una mica arraconada hi ha la de França, que és una interessant obra tant d’enginyeria com d’arquitectura... Però també poblacions molt més petites tenen interessants edificis estació, com en el cas de Vilanova.

Les grans estacions han servit també per reformar part de la ciutat o construir nous eixamples. Moltes poblacions tenen el seu passeig de l’estació o l’avinguda de l’estació que et porta a l’edifici des de quines andanes es poden agafar els trens.

Fins i tot hi ha els barris de l’estació, amb un urbanisme, generalment de planta ortogonal, nascut gràcies a l’arribada i parada dels ferrocarrils. Perpinyà mateix, amb la seva estació vella que Dalí deia era el centre del món, al costat de la nova del TGV, té el seu barri, que actualment s’està revifant i encarint. Ara bé el cas de l’estació de Tarragona, amb més de dos milions de viatgers anuals és únic.

És una estació que tot i algunes millores recents, no dóna una bona imatge de la ciutat, i no només per la seva impersonal arquitectura fruit de diferents reformes, sinó perquè està mancada d’alguns serveis bàsics.

No té quiosc de periòdics, segurament per estar en situació d’igualtat amb la de l’AVE, però el que és més greu és que no té ascensors que des dels passos soterranis, que prou tard ja es van fer, permeti que les persones impedides i necessitades puguin anar a agafar el tren amb més facilitat. És un servei que avui dia tenen moltes estacions de poblacions amb menys trànsit de viatgers, però es veu que a Tarragona no li toca.

Fa uns dies la diputada a Madrid del PP de Sant Sadurní d’Anoia feia una roda de premsa especificant les millores que havia aconseguit per les estacions de ferrocarril de la seva comarca.

Es veu que deu tenir més èxit que els d’aquí, que ni tercer rail, ni A-27, ni altres millores importants. Ignoro si la referida senyora regala ampolles de cava, però es deu saber moure molt millor per la capital de l’estat que altres que de tant elogiar la província tenen el perill de quedar com uns simples provincians.