Una falta de visió que ha sortit molt cara

Allò que anomenem espai exconvergent està treballant per decidir l’estratègia política postsentència del Suprem. Tenim moltes pistes que ens anuncien per on aniran els trets. Artur Mas es reuneix durant quatre hores amb Puigdemont a Waterloo per «rearmar» l’esmentat espai, i acorden arreplegar el guirigall de sigles en Junts per Catalunya. La tàctica serà allunyar-se del curtterminisme i la unilateralitat d’alts costos per tal de «guanyar legitimitat a través d’una majoria social més clara i més neta», en paraules del mateix Mas al programa de la Terribas. Hores abans, Carles Mundó, exconseller i un dels dotze processats pel Suprem, descriu en un article a La Vanguadia, «un independentisme a dues velocitats» i proclama que «el camí per consolidar una majoria inapel·lable que pugui ser reconeguda a tot arreu no és la cursa dels cent metres llisos, sinó una marató». I conclou Mundó: «els ritmes i les energies s’han de mesurar molt bé si es vol arribar amb una gran majoria social a la meta final». Finalment, tornant a Artur Mas, també ha aconsellat «posar èmfasi en l’obra de govern i tenir presència a tot arreu per afermar el full de ruta a favor de la independència». Tot això no ho podien veure abans de l’u d’octubre de 2017? La seva falta de visió política ha portat molt patiment, moltes pèrdues i molt esgotament social.