Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Una foto de campanya per seguir menjant-me el kebab

Comença la campanya i tothom és al seu lloc: ni el 'procés' ni la ´nova política´ semblen haver canviat les formes de sempre
Whatsapp

Eren les dotze passades i sortia de la redacció, kebab en mà, rambla amunt i pensant en la doble jornada, electoral i commemorativa, que s’havia de viure aquest Onze de Setembre. I ni així hi vaig caure. Els crits d’independència que se sentien des de la Imperial Tàrraco no anunciaven cap mobilització improvisada, sinó el tret de sortida de la campanya electoral del 27-S. Una altra vegada. Una altra campanya.

No vaig treure ni la càmera, tot i que, ben mirat, tampoc no hauria estat un mal negoci. Ni que fos per retratar la decadència, encara ara, amb la qual comencen les campanyes... des que en tinc consciència almenys.

Sé cert que la primera d’elles, la del 1977, va despertar il·lusió entre molts, que no tots: ni d’un bàndol ni de l’altre, si és que ens podem posar d’acord en quins són, o eren, aquests bàndols. En tot cas entenc, pel que s’ha escrit i el que s’enregistrà, que aquella campanya, va (com)moure una multitud. I hom podria pensar que ara, en ple ‘procés’ i en ple auge de la ‘nova política’, alguna cosa semblant es viuria a la Rambla Nova, allà on els nostres candidats havien de donar el tret de sortida a la campanya. Res més lluny de la realitat.

Passant entre la font i el monument als castellers la foto era, com sempre, decadent: una cartellera postissa i posada per a l’ocasió, amb més banderes que persones i més militants que simpatitzants. Això sí, amb trets propis del moment.

A una banda, quatre partits i els seus fans: els de Junts pel Sí i Ciutadans, braç a braç, cridant independència uns, entonant «mejor unidos» els altres. I tot seguit, CSQP, cantant el nom del líder. Coses de la nova política. Sobre els quarts en discòrdia, Unió, res a destacar... ni tan diferent –en el terreny estètic– dels ‘renovadors’ que els precedien.

A l’altra banda de la tanca, ben separats, PP i PSC, com orgullosos de ser els diferents, els de sempre. Els únics amb la seu central a Madrid.

I la CUP? Doncs a la cantonada, aferrant cartells a una seu bancària.

En definitiva, que tothom era al seu lloc. Res de nou sota la lluna.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También