Una llarga lluita per la igualtat

No té cap explicació que persisteixin desigualtats per raó de sexe. 

07 marzo 2018 19:51 | Actualizado a 07 marzo 2018 19:55
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La primera vegada que les dones van poder votar va ser per error. L’any 1776, Nova Jersey va aprovar el dret a vot de les «persones», vocable que permetia votar també les dones. Van canviar «persones» per «homes». Fins al 1791 no tenim la primera Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana impulsat per Olympe de Gouges que reivindicava el dret al sufragi femení. La lluitadora Olympe de Gouges va acabar a la guillotina. Finlàndia, quan encara era part de l’imperi rus, va ser el primer país a reconèixer la igualtat del dret a vot l’any 1906. El 1920 ho van fer els Estats Units, però només per a les dones blanques. A Espanya, l’any 1924, Primo de Rivera va permetre votar les dones, excepció feta de les casades i les prostitutes. De manera general van haver d’esperar a la Segona República, el 1931. Sembla estrany que països tan avançats com Suïssa no van reconèixer el vot de la dona fins al 1971. En matèria laboral estem pitjor. Només s’ha avançat en teoria. A la pràctica, la discriminació segueix ben vigent. Les dones cobren de mitjana un 20% menys que els homes. Només el 17% dels alts càrrecs de les empreses són dones. Hi ha quatre punts de diferència entre les dones que estan ocupant llocs per als quals estan sobrequalificades. A la veritable igualtat li queda encara molt camp per córrer.

 

Comentarios
Multimedia Diari