Una llibreria amb el doble de màgia

L’escriptor anglès Neil Gaiman va dir que una ciutat no és una ciutat sense una llibreria, que es pot considerar ella mateixa com a ciutat però que si no té una llibreria no pot aspirar a enganyar ningú.

Si donem per bona aquesta frase, i personalment no tinc cap argument per no fer-ho, hem de dir que Cambrils és una gran, gran ciutat. Fa temps, suposo que l’edat hi deu tenir alguna cosa a veure, que he acceptat amb un somriure descobrir coses que no són una novetat estricta, que no acaben de crear-se en aquell mateix moment.

Potser per això fa unes quantes setmanes em vaig alegrar molt que, tot sortint de dinar, passejant per carrer Consolat de Mar, passéssim per davant de la llibreria Isabel de Bellart, un establiment amb un bon grapat d’anys d’història a les espatlles i que jo, malgrat tot, descobria en aquell moment. Res doncs com fer públics els descobriments, sabent del cert que molts, de fet tots aquells que la coneixen, em consideraran fora del món però que, per contra, tots aquells que no en tinguessin cap notícia fins ara i que llegeixin aquestes línies, ho rebran com jo, com un descobriment de primera.

No cal dir que, tal i com està el pati, totes les llibreries haurien de ser establiments de capçalera i de visita obligada com a poc una vegada per mes, però aquesta en concret, vindria a ser com un dinar de festa major, com una delicadesa que compleix amb les funcions obligatòries i que, a més, hi aporta un important extra de sorpresa, de creativitat, d’emoció, d’aventura. I si visitar una llibreria és precisament això, anar a la recerca de nous mons, de camins desconeguts, de propostes insòlites i captivadores, traspassar la porta de la Isabel de Bellart és llençar-te de cap i sense xarxa a l’epicentre d’un univers de màgia i fascinació sense límits.

Des de l’exterior, amb unes prestatgeries bigarrades i una il·luminació tènue i càlida, podia semblar una sofisticada tenda de regals o fins i tot un establiment esotèric, farcit de conjurs, d’objectes i de propostes destinades a aconseguir una vida millor. Un cop s’hi entra es veu que, efectivament és ambdues coses, una botiga de regalls dels que van directes a l’ànima i un túnel ple de conjurs que ens permetran gaudir d’un present i d’un futur millor, barrejant la saviesa dels llibres i la bellesa de les propostes que s’hi ofereixen.

Acostumats com estem a veure els llibres en piles, situats de llom, desafiant miopies i vistes cansades, passejar-se per la llibreria Isabel de Bellart és una mena de bàlsam, una invitació meravellosa a gaudir dels llibres abans d’entrar en les seves pàgines. Cada centímetre quadrat de l’espai està pensat amb cura i mirar-lo és veure també que la llibretera hi ha esmerçat esforç i dedicació, que s’ha entretingut, com si fos una escenògrafa teatral, a dissenyar el millor habitacle per a aquella història, per a aquell poema, per a aquell assaig. Tot és únic i singular, tot està treballat amb delicadesa i precisió amb l’objectiu d’aconseguir que cada títol tingui un embolcall adient, un indret on gaudir i fer gaudir.

Racons que acullen llibres o temàtiques i tots construïts amb solidesa i afecte. Fins i tot els objectes decoratius semblen escollits a consciència, com si tot hagués de ser com és i no pogués ser de cap altra manera. Tot especial, tot únic, tot disposat per anar regalant pau i bellesa.

Una llibreria molt, molt singular que simbolitza tot el que ha de ser una llibreria, un cofre ple de tresors que quan es descobreix i s’obre, escampa bellesa, saviesa, emoció, aventures, coneixement i passió, aconsegueix impregnar-ho tot i ja no es pot oblidar mai més. Deixeu-vos seduir per una experiència única, voleu i potser ja no tornareu a tocar terra mai més.

Periodista. Jordi Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.