Una manera de col·lapsar Catalunya

Baixava tan tranquil amb el cotxe per l’avinguda Lluís Companys quan, de sobte, m’he trobat que venia de cara una manifestació prou nombrosa encapçalada per una pancarta on es podia llegir: «21-D Tombem el règim». He aturat el vehicle, he encès els llums de warning i he esperat que passés la marxa. No sé per quin motiu m’han vingut al cap aquells versos de Cervantes: «Caló el chapeo, requirió la espada, miró al soslayo, fuese y no hubo nada». La majoria de protestes que es van viure ahir a Catalunya van ser pacífiques. Tanmateix, en alguns llocs com l’Ampolla hi va haver terrabastall del fort amb  pneumàtics cremats i talls de l’autopista. Malgrat l’actuació dels CDR en múltiples llocs, en cap cas podem dir que el país va quedar paralitzat. A Barcelona, els conductors van poder circular amb més fluïdesa que mai. «Sembla el mes d’agost», va comentar un quemaco a la ràdio. Molta gent va canviar els plans per estalviar-se la nosa d’un col·lapse i els carrers anaven buits. Barcelona, quan està realment col·lapsada és un dia habitual de feina. El Nus de la Trinitat i la Ronda de Dalt són noms més temibles que els CDR. Quan es vulgui embussar de debò el país s’ha de convocar una protesta a la japonesa. Que tothom surti a treballar el doble. Si ens posem a pencar tots a l’hora, no hi ha règim que ho aguanti.