Una opinió (personal) sobre l\'accident d'avió

19 mayo 2017 23:08 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Des del dijous passat, en obrir el diari (sigui digital o en paper) el que trobada és el de #Germanwinds. El que crec és que esperàvem (i dic esperàvem, perquè jo també ho esperava) que fos un atac terrorista. Però en passar els dies i veure que els yihadistes no reivindicaven aquesta barbàrie, crec que les alarmes socials es van disparar. La revelació que una persona, normal, de 27 anys en plena flor de maduresa, amb un treball fix, estable, ben pagat, amb una núvia maca, un noi de físic normal fins i tot maco, crec que ens ha enxampat de sorpresa. I he vist i sentit al llarg d’aquests dies com intentem justificar aquesta “bogeria” aquesta “atrocitat” aquesta sensació de que se’ns va anar de les mans les coses com a societat en general. I, crec que encara que vulguem creure que és per una depressió, que les mateixes recerques ens diguin que estava amb depressió, gens ens determina els motius que Andreas Lubitz de suïcidar-se i portar-se amb si 150 vides, incloses les del seu capità.

No admetem o no volem ni pensar que les persones “normals” puguem fer aquest tipus de coses. Però vivim en un món envoltat de violència, estem constantment veient situacions de discriminació, de segregació i cada dia que passa ens tornem immunes al dolor humà. A la necessitat humana. Els valors s’estan perdent pel Jo i no el “nosaltres”. Jo crec que la crisi mundial és la dels valors. Reflexionem una mica.

Beatriz León-Ramírez

(París)

Comentarios
Multimedia Diari