Una treva

Hi ha una anècdota històrica, atribuïda a Estanislao Figueras, que és molt il·lustrativa del moment que viu Catalunya. Diuen que el fugaç president de la I República espanyola, que per cert va començar a exercir d’advocat a Tarragona com recorda la placa que hi ha a la plaça del Pallol, estava fins al capdamunt de la situació d’ingovernabilitat d’Espanya i de Catalunya. Durant una de les reunions del govern, on la situació va arribar a extrems insofribles, Estanislao Figueras va esclatar i, en la seva llengua vernacla, va exclamar: «Estic fins als collons de tots nosaltres!». Algunes versions relaten que en aquell mateix moment, Figueras va tocar el dos  i no va parar fins arribar a París. M’imagino a Artur Mas en una situació similar a Estanislao Figueras, potser exclamant la famosa frase i tot. Ara tindrem pau i tranquil·litat fins al 27 de setembre. L’endemà tornarà la gresca, perquè CiU i ERC són genèticament incompatibles.