Una treva. Cal un descans per abandonar l’angoixa i encarar el futur

Temps mort. La societat catalana està esgotada i malda pel retorn a una enyorada quotidianitat perduda. Un cop feta la descompressió, s’hauria de tornar a la política amb lletres grosses per no perdre el tren del futur

17 noviembre 2017 10:39 | Actualizado a 17 noviembre 2017 10:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Després de les últimes setmanes en què el procés ha provocat molts mal de caps i un pòsit d’angoixa a una gran part de la població, seria molt demanar que un cop fetes les eleccions del 21 de desembre s’iniciés una treva ciutadana?

El 24 de desembre de 1914 els soldats alemanys que participaven des de feia uns mesos a la Gran Guerra van «decorar» les trinxeres del front occidental amb els pocs materials de què disposaven i tot seguit van cantar nadales. En sentir-los, els combatents britànics van iniciar també diversos càntics; després els uns pels altres començaren a sortir de les trinxeres, primer amb desconfiança i a poc a poc amb convicció fins que es trobaren, s’abraçaren, es regalaren xocolatines i cigarretes i enterraren els caiguts a les cruentes batalles que havien tingut lloc fins aleshores. Expliquen les cròniques que aquest descans bèl·lic va durar entre un i set dies durant els quals s’hauria pogut haver celebrat un partit de futbol entre els dos bàndols.

Si l’endemà de les eleccions decidíssim posar en marxa una treva, dos dies després podríem mirar-nos el Madrid-Barça en companyia dels amics sense que sortissin a la llum altres discussions que no fossin les pròpies d’un clàssic. I el 25 cadascú celebraria el Nadal com desitgés. Si aquesta treva fos autèntica, passejaríem amb els nostres amics sense el temor que ens esglaiés l’alerta de cap mitjà de comunicació tal com és habitual en els últims mesos ni obriríem amb temor l’smartphone en sentir l’avís d’un WhatsApp.

Els atemptats, gairebé oblidats

A vegades un necessita emocions per trencar amb la monotonia del dia a dia. Arribats al punt en què ens trobem crec que la millor manera d’esbocinar el Dragon Khan en què s’ha convertit la vida dels catalans en els últims mesos és tornar a la beneïda, confortant i enyorada tranquil·litat que hi havia a la nostra existència abans que l’agost passat uns terroristes posessin fi a la vida d’innocents vianants que passejaven per Cambrils i per la Rambla de Barcelona, fets que gairebé ni recordem, trasbalsats com estem per les continuades notícies referides al procés.

Es veu que als comandaments militars que litigaven a la Primera Guerra Mundial no els va agradar gens la improvisada decisió dels soldats combatents. I els líders de les grans potències europees, aliens a l’acció dels seus subordinats, van continuar amb l’escalada de terror que no va acabar fins tres anys després amb l’esgarrifosa i vergonyant xifra de més de 10 milions de morts. I és que les treves, molt beneficioses en el moment en què es produeixen, no està clar que siguin capaces d’arreglar gaire cosa a mitjà i llarg termini. Per això aquest descans a què faig referència hauria de ser tan imprescindible per a la salut com curt per garantir-ne l’eficàcia.

Després de la trencadissa produïda per la incapacitat manifesta dels uns i els altres en baixar a l’arena política, hi ha moltes qüestions a resoldre com perquè ens perdem en improvisats paradisos artificials. N’hi hauria prou amb què, un cop feta la descompressió necessària, tinguéssim temps de redactar una carta als Reis d’Orient en què féssim palesa la nostra exigència de què aquells que surtin escollits a les eleccions no perdin ni un minut en estratègies i tàctiques polítiques, més enllà de les encaminades a cercar el benestar dels ciutadans.

Pensar en les futures generacions

Churchill deia que el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les properes generacions i no en les pròximes eleccions. Això és el que està en joc. Tornar a la política amb lletres grosses per no perdre el tren del futur després que el present l’estem posant en perill de manera continuada. A veure si els polítics sortits del 21-D tenen un millor capteniment que aquells que no van fer cas, ara fa cent anys, a la voluntat dels seus soldats.

 

Periodisme. Nascut a Alcover, Girona ha estat sempre vinculat a la SER. Va començar a Ràdio Reus, on va ser redactor, cap dels serveis informatius i director. Actualment és director de la SER a Catalunya. 

Comentarios
Multimedia Diari