Uns mouen l’arbre i els altres recullen els fruits

El conseller de l’Interior, Miquel Buch, va condemnar anit la violència que viu Catalunya «com a Miquel», va dir. Aquest condicionant treu sinceritat a la condemna que hauria de fer indefectiblement com a conseller. El to tebi de les condemnes del conseller com les ha fet el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, respecte als actes de violència recorden massa les condemnes que al seu dia feien de la kale borroka els membres del PNB. Han passat a la història les paraules de Xabier Arzalluz: «Otros mueven el árbol y nosotros recogemos el fruto». Hi ha molts fets que semblen indicar que el moviment independentista ha canviat de tàctica. Després de comprovar que les accions pacífiques i les performances festives han acabat com han acabat, han decidit fúmer el barret al foc. No ens podem enganyar: les quatre nits de violència que està vivint Catalunya han escampat pel món el problema català mil vegades més que no pas les ambaixades de Romeva i els anuncis al New York Times. En públic condemnen la violència, però baix baixet confessen que va bé que algú «apreti». Atenció a les declaracions d’anit de la presidenta de l’ANC, Elisenda Palusié: «Prepareu-vos per defensar i sostenir una declaració d’independència». Hauré de fer amistat amb el piquet que avui no m’ha deixat arribar a la feina.