Us hem trobat a faltar

Feia quatre anys exactes que no sabíem res de vosaltres, estimats representants de la vella política. Un cop vam dipositar la nostra papereta a l’urna, va acabar el nostre afer, la nostra aventura… fins a aquests dies on torneu a ser omnipresents i de nou ens tireu els trastos descaradament. Així, sense complexos.

I em fa gràcia veure com baixeu dels vostres BMW per anar a visitar el mercat ambulant. Donant conversa i regalant encaixades als paradistes als quals mai no hi compreu i als quals no tornareu a visitar fins d’aquí a quatre anys més. Somric amb certa vergonya aliena quan us veig participar al culte de les esglésies evangèliques, envoltats d’un poble gitano el qual us fa aferrar el bolso si us el creueu pel carrer, al vespre, en un carrer poc concorregut. No em negareu que no és còmic que durant dos mesos, cada quatre anys, el teatre surti dels escenaris i ens dediqueu un festival de petons, fotos, omnipresència i abraçades. Ja no em fa tanta gràcia, però, que instal·lacions que durant quatre anys han estat tancades tot just ara, a un mes de les eleccions municipals, netegin la seva cara i semblin esperar una inauguració imminent. Tampoc no em fa somriure que hi hagi diputats que estiguin fent campanya porta a porta, negoci a negoci… en horaris de feina parlamentària, pagats per qui llegeix aquest article.

Però hi ha un detall que m’entristeix enormement, com a reusenc i com a docent. En les tres edicions de La Gran Nadala, amb 1.000 escolars cantant pels carrers de Reus, no hem tingut mai l’honor que l’il·lustríssim alcalde ens hagi vingut a escoltar. La seva agenda, màgica i amb el do de la ubiqüitat en aquests dies de precampanya, no li ha permès fer-nos un forat. I no es tracta d’un cas aïllat. Ara que s’acosta la data del concert del concert final del Fem Coral, on els darrers tres anys els 1.000 alumnes cantaires i els seus mestres i famílies tampoc no l’hem vist aparèixer… ara la data se’ns avança a –casualment– la setmana abans de les eleccions, i ens confirmen la seva presència. Sense complexeos, tampoc. Tres anys i mig de confinament i dos mesos d’omnipresència.

Us hem trobat a faltar, representants de la vella política. Però cada cop ens creiem menys el vostre festival. Els ciutadans volem ser, de nou, protagonistes en aquesta obra, i estem prenent nota del guió. Per canviar-lo, de baix a dalt.