Vacunació, coordinació europea i resultats tangibles

Aquesta pandèmia ens hauria de fer reflexionar sobre com fer front als reptes comuns: el virus, el canvi climàtic, la igualtat entre homes i dones o la justícia social, entre altres

26 enero 2021 09:14 | Actualizado a 26 enero 2021 09:22
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La setmana passada el Parlament Europeu va abordar l’estratègia global de la UE per les vacunes contra la Covid-19, que és la porta de sortida a la pandèmia que fa quasi un any estem patint. Aquesta estratègia europea no només ha aprovat ja dues vacunes efectives contra la Covid-19, sinó que garanteix també 2.300 milions de dosis per a la ciutadania europea i la seva distribució al mateix temps, i en les mateixes condicions, a tota la Unió Europea.

Aquesta estratègia, millorable pel que fa a la transparència en els contractes i en la seva execució, ha de servir-nos d’exemple de com respondre a aquesta crisi: de forma unitària, solidària i coordinada a tots els nivells governamentals. Mantenint aquesta unitat, i garantint l’equitat en la seva distribució, 380 milions d’europeus i europees podrien estar immunitzats abans de l’estiu. La nota negativa? El «nacionalisme sanitari» d’alguns Estats que estarien intentant incomplir el mecanisme d’adquisició centralitzada a escala europea, intentant signar contractes paral·lels amb les farmacèutiques. L’actitud egoista d’alguns governs no només ha de quedar aïllada amb una unitat sense esquerdes, sinó que la Unió Europea hauria de liderar una resposta ambiciosa més enllà de les seves fronteres. Garantir l’arribada de vacunes, fabricant-les en països amb rendes inferiors i compartint el coneixement científic posaria en relleu la importància de la UE en el món, també en la seva dimensió humanitària.

Espanya ja ha arribat al 2% de la població vacunada amb la primera dosi, superant a altres països com França o Alemanya. El govern espanyol coordina i és corretja de transmissió de l’estratègia europea de vacunació amb tots els governs autònoms, aprofitant al màxim els recursos disponibles. L’arribada de vacunes, però, no és tan ràpida com es voldria. El temps de producció és més lent del previst, però l’acceleració de contractes europeus per tenir nous proveïdors sembla imminent. Si fa uns mesos dèiem «Tot anirà bé», aquesta resposta europea ens ha de donar confiança per pensar en un «Tot anirà millor» en els mesos vinents. 

Aquesta estratègia de vacunació hauria de ser la primera pedra que exemplifiqui la posada en marxa de la Unió Sanitària Europea, que ha de coordinar l’acció conjunta davant de possibles pandèmies i emergències sanitàries. Aquesta Unió Sanitària a escala europea hauria de plasmar de forma permanent els avenços aconseguits amb l’estratègia de vacunació: garantia científica, acció coordinada i resultats eficients en l’àmbit sanitari. I de forma permanent, per fer front a possibles reptes futurs. 

Com abordar aquesta pandèmia ens hauria de fer reflexionar sobre com fer front als reptes comuns: el virus, el canvi climàtic, la igualtat entre homes i dones o la justícia social, entre altres. I una part de la resposta és simple: units. Aquests reptes no coneixen fronteres, i estem veient que només quan ens coordinem i plantegem respostes conjuntes, els resultats són més potents. Fem d’aquesta crisi una oportunitat, superem la pandèmia, donem resposta a les seves conseqüències i bastim un futur millor i més just conjuntament.

Alberto Bondesio Martínez: Candidat del PSC per Reus. Assessor de la Presidenta del Grup Socialista i Demòcrata al Parlament Europeu.

Comentarios
Multimedia Diari