Vacunes, Vacunes! Antídots contra la covid i els seus estralls econòmics

Vacunes, vacunes. La injecció de la represa de la vida normal. Aquesta vida normal que mai no tornarà a ser ben bé com era, d’entrada perquè la mort ha fet molta via, i perquè els estralls econòmics són clamorosos. Aquest divendres passat mentre conduia cap a la feina sentia a la ràdio, primer que als EUA ja permetran anar sense mascareta tenint un bon coixí de gent vaccinada, i al sentir-ho vaig somriure, però és que, a la notícia que van llegir després, un responsable de l’Organització Mundial de la Salut vaticinava que la pròxima pandèmia de Covid serà més mortífera. Se’m va tòrcer el somriure. Malpensant de mena vaig sospitar que com que un parell de dies abans es va fer públic un informe que denunciava la manca de reflexos de l’OMS i els governs i de totes les morts que s’haurien pogut evitar si s’hagués sigut més diligent, ara ja alerten de la nova pandèmia perquè ningú els ho pugui retreure. No les tenim totes.

El cas és que ja m’han vacunat. Va ser cosa ràpida a l’Anella Mediterrània, al flamant palau d’esports de Campclar on una organització impecable em va preparar per estar immunitzat en poc més de deu minuts. Aquella sensació d’eufòria, d’alegria compartida, amb la complicitat de tota la corrua ciutadana que anàvem passant com a formiguetes en fila, com en una cadena de muntatge no té preu. És alguna cosa profunda, que et connecta amb la lluita planetària contra la malaltia, que et fa cel·lebrar l’agilitat de la recerca mèdica i científica. Però necessitem que tothom es vacuni perquè això depen de tots. Als EUA han arribat a donar com incentiu cervesa, marihuana, hamburgueses i un sorteig d’un milió de dolars, i també a la Xina han donat menjar a aquells que es vacunen. D’una manera o altra necessitem que la vacuna s’escampi com una taca d’oli, que arribem a aquesta anhelada immunitat de grup.

Aquesta alegria interna d’estar vacunat se’m va reproduir divendres al matí a l’immens escenari de l’auditori August del Palau de Fires i Congressos de Tarragona. Era entre bambolines i a la pantalla s’hi projectava un vídeo que explicava les bondats i virtuts de l’hidrogen verd. S’hi presentava la Vall de l’hidrogen de Catalunya, un dels projectes de tractor que opta als fons Next Generation europeus per tirar endavant. Una idea en marxa, liderada per la Universitat Rovira i Virgili i que aglutina coneixement, administracions, Generalitat, Diputació, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ajuntaments, el Port de Tarragona, multinacionals com Repsol i Enagas, i un centenar més d’empreses. Pensava en la força de traduir les idees en projectes a l’abast. La idea de treballar amb l’hidrogen verd que aplicat al polígon petroquímic ens ha de canviar la cara i l’aire que respirem. Forçosament.

La paraula més repetida per tots els que van intervenir era descarbonització, i en el núvol de paraules hi entrarien conceptes com el de la neutralitat climàtica o el de vector econòmic de futur. L’hidrogen verd sembla que serà revolucionari com un element no contaminant que permet obtenir energia elèctrica, mecànica o tèrmica i que no genera CO2 en cap moment.

Entre el públic hi havia l’alcalde del meu poble, de Vila-seca, Pere Segura, que devia celebrar que alguns d’aquests agents com la URV, el Port, la Generalitat o Repsol també siguin darrere del projecte Cal·lipolis, presentat ja fa unes setmanes, i que planteja endreçar la convivència entre el Port de Tarragona i la platja de La Pineda. Plantegen recuperar espècies marines, reubicar aiguamolls i dunes, exposar les restes de la població de Cal·lipolis que va donar el magnífic mosaic dels peixos que es pot veure al Museu Arqueològic de Tarragona, refer l’àrea logística i el passeig i protegir i estabilitzar la platja. I també aspirant a la injecció europea, com altres projectes tarragonins que van des del foment del talent digital, a protegir el Delta de l’Ebre o les salines del Trabucador, o transformar la Ciutat de Repòs i Vacances en un centre d’innovació per la justícia climàtica. Veurem si totes aquestes «vacunes» econòmiques acaben fent d’antídot a la crisi.

Mentrestant la tercera alegria de la setmana me l’ha donat veure Port Aventura de nou en marxa, ni que sigui amb una limitació d’aforament. No deixa de ser una altra vacuna per la nostra recuperació.

Periodista. Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.