Valls, paraules que fan comunitat

Àfrica no s’explica sense la paraula «ubuntu». És un terme de la llengua bantu que significa jo sóc perquè nosaltres som. És a dir, la persona no és ningú sense la comunitat; però tampoc la comunitat pot ser res sense que cada un dels individus sigui al seu torn ell mateix. Bru Rovira, un dels periodistes que millor coneix la realitat d’Àfrica, explica que «ubuntu» representa l’esperança, la solidaritat i la col·laboració, l’energia que empeny amb una força extraordinària la voluntat de les comunitats i de les persones per tal de millorar les seves vides.

Hi ha una altra paraula africana, «pole», que en llengua suahili es podria traduir per «em poso a la teva pell perquè sento en mi el que a tu et passa». Bru Rovira recorda que les paraules «ubuntu» i «pole» representen la pedra angular, el fonament cultural, humanista, que ha permès sobreviure a aquest continent tan castigat al llarg de la història.

El sentiment de comunitat, de formar part d’un projecte col·lectiu a partir de la nostra identitat i autonomia personal, està en la base de la civilització. Com l’empatia, la capacitat d’identificar-se amb l’altre i compartir els seus sentiments. Posaré un exemple molt proper. Tant, que neix en aquestes pàgines. Joaquim Roglan va publicar el juliol del 2018 l’article La història de la joguina oblida Valls: en l’actual món global, can Bonifàs és un tresor. En la Mirada del Diari, Roglan escrivia que «Valls conserva l’honor i la glòria de mantenir viva una bona casa de joguines ara que cada vegada en queden menys. (...) La casa Bonifàs revifa creant ninots de goma de personatges del seguici de la Festa Major de Valls, com són L’Àliga, el Bou, la Gegantona, el Lladrefaves, la Mulassa, l’Os... I la mainada els col·leccionen amb la mateixa afició i il·lusió que els avantpassats col·leccionaven les figuretes, els trenets o els cotxets de goma i de llauna de Borràs, Palouzíe, Seix, Payà, Rico, Exin...»

Roglan, amb el seu article, feia un reconeixement a la família Bonifàs, a la seva capacitat de resistència, i a la seva contribució a la comunitat al llarg de quatre generacions. La comunitat, que es va sentir reflectida en l’article, li va agrair amb el Premi Cristina Requena. 

El periodista rebia el guardó en la Nit de Premis de Valls, el passat dissabte. En el seu parlament recordava que Josep Pla va definir Valls com «una simpàtica i rica ciutat, un gran nus de comunicacions, amb molts tentacles radials.» I Roglan afegia: «un d’aquests tentacles ha arribat al llunyà i petit poble on ara visc. Per aquestes raons, amb el seu permís, i amb aquest guardó, jo també em sento ciutadà de Valls». Amb Roglan vam compartir uns inoblidables anys de periodisme. Ara, m’emociona veure l’alegria amb què ha rebut el premi a la meva ciutat.

Can Bonifàs havia estat un dels paradisos de la meva infantesa, a prop de casa, al carrer de la Cort. Després, amb els anys, hi anava a demanar consells sobre quines eren les joguines més adients pels fills. I la meva mare encara hi compra els regals pels seus besnéts. El premi que va rebre Roglan és en memòria de Cristina Requena, de la que vaig ser testimoni dels seus primers passos com a periodista. I de la tristesa compartida per tots els que l’estimàvem. 

Poques vegades la vida dibuixa cercles tan rodons com el de la nit de dissabte a Valls. Vaig pensar que aquella confluència de persones i records mereixia un article, però no trobava les paraules. Fins que vaig recordar els mots que un dia em va donar Bru Rovira. Allò que sentíem era molt proper, però a la vegada universal. De Valls, però també de la humanitat. Per això, a l’hora d’intentar explicar-ho, no se’m van ocórrer millors paraules que «ubuntu» i «pole».

* Periodista. Josep Carles Rius (Valls, 1956) és president de la Fundació Periodisme Plural. Doctor en Ciències de la Comunicació, exerceix de professor a la UAB. És autor del llibre ‘Periodismo en reconstrucción’ (2016. UB). Ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i sotsdirector de ‘La Vanguardia’ i ha treballat a mitjans com ‘El Periódico’, TVE o ‘Público’. Va participar en la fundació de ‘Mestral’ i ‘El Pati’.