Valors. Tres notícies que no sabem com explicarals més joves

El dimarts 25 d’agost coincidien tres notícies en els mitjans de comunicació que, a primera vista, no tenien res a veure. Però les tres resulten molt difícils d’explicar als més joves. Per exemple, a una o un adolescent que estima els seus avis, que ha crescut admirant Messi i que somia en arribar a la universitat. Potser, aleshores podríem acabar descobrint que les tres informacions tenen molts més punts en comú del que sembla.

Un vídeo cruel. Una auxiliar d’infermeria es grava rient mentre una companya tracta de forma vexatòria una anciana que està al llit. Com a bona influencer ho comparteix a les xarxes amb els seus seguidors fins que acaba en mans de la justícia. Però les preguntes segueixen obertes. Com dues persones que manifesten un comportament tan insensible estan a càrrec de persones vulnerables? Quina és la cadena d’errors del sistema educatiu i de cures a la gent gran que fa possible que les dues noies del vídeo arribin a ser ‘auxiliars’ d’infermeria? Com poden tenir aquesta manca d’empatia i respecte a una persona que podria ser la seva àvia? Quin és el grau d’inconsciència que les porta a fer-ne exhibició pública?

No és fàcil respondre. Però el cert és que aquest comportament té víctimes. La persona dependent que el pateix; les professionals de les residències que s’han deixat la salut física i emocional per cuidar els ancians durant la pandèmia, i tots nosaltres, que descobrim, amb el cor encongit, una escena que trenca de forma dramàtica el que hauria de ser la solidaritat entre generacions. I que ara no sabem com explicar-ho.

L’adéu a l’ídol. El burofax és el sistema més fred i deshumanitzat per comunicar una decisió. És el que va triar Lionel Messi per comunicar la seva intenció d’abandonar el Barça. No entrarem aquí en les raons, que potser són moltes i fonamentades, però el cert és que aquest burofax no anava dirigit només a la directiva del club, sinó a tots els barcelonistes que l’havien admirat durant vint anys. A tots els joves que han crescut amb ell. A tots els nens i nenes que tenen la samarreta amb el seu nom imprès a l’esquena.

Sabíem que el futbol és un gran negoci. Que molts jugadors són mercenaris que van de club en club només per diners. Però vam arribar a creure que, com el Barça, Messi era més que un jugador. Era l’ídol que cobrava una fortuna però que, en el fons, la seva primera motivació era l’amor als colors de la samarreta, a la ciutat de Barcelona i, fins i tot, a la Catalunya que el va rebre quan era un nen amb un talent prodigiós i, a la vegada, fràgil. El conte d’herois s’ha trencat. O l’ha trencat una directiva que no ha estat a l’altura i un entorn del jugador que ha acabat imposant els interessos econòmics sobre els sentiments del jugador. No importa. El fet és que el conte acaba malament i això resulta molt difícil d’explicar.

La universitat encerclada. Molts d’aquests adolescents en els quals avui estem pensant aspiren a arribar a la universitat. Segur que la notícia que va coincidir amb l’adéu de Messi els va passar totalment desapercebuda. Però és rellevant. Aquell dimarts 25 d’agost, la líder de l’organització que més ha impulsat el procés sobiranista anunciava que el pròxim 11 de setembre encerclarien la Universitat de Barcelona.

Per quina raó? L’equip de Govern, el rector, elegit democràticament, no segueix, al seu entendre, les consignes de l’entitat independentista. En altres paraules, la institució que encarna la llibertat de pensament i d’ensenyança no obeeix, és ‘desafecte’ amb els qui creuen representar el bon camí, l’únic veritable. Si busquem referents de fets similars en el passat, pot resultar desolador. Però tenim el deure d’intentar explicar-ho perquè el pitjor de la història no es torni a repetir. I perquè la universitat, a la qual aniran els adolescents d’avui, segueixi sent lliure.

Tres notícies que aquell dimarts 25 d’agost van coincidir en el temps. I que, si es fan difícils d’explicar als més joves, potser és perquè tenen un fet en comú: els valors. Aquests principis tan difusos que donen sentit a la nostra vida, el conjunt de requisits raonables i racionals en favor del bé comú. L’ètica que, en definitiva, té l’objectiu pràctic d’establir si una actitud és socialment responsable.