‘Venari, lavari, ludere, ridere... vivere’

03 octubre 2019 09:00 | Actualizado a 03 octubre 2019 09:25
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

En època romana, el tancament de l’Amfiteatre hauria provocat un terrabastall. Els espectacles eren fonamentals a la vida dels ciutadans romans. El catedràtic Joaquín Ruíz de Arbulo detalla al seu llibre Roma explicada als joves (i als no tan joves) que per a un romà les millors coses de la vida eren «venari, lavari, ludere, ridere, occ est vivere» (caçar, anar a les termes, veure els espectacles, riure, això és vida). Aquesta síntesi de la dolce far niente es va trobar en una inscripció gravada en una llosa del Fòrum de Timgad, a l’Àfrica. Els espectacles preferits per la gent es feien als amfiteatres. Combats de gladiadors, caceres amb feres com lleons, lleopards, panteres i també elefants i animals locals com óssos, braus i senglars que sortien més barats. Per mantenir a punt les instal·lacions, explica Ruíz de Arbulo que un amfiteatre havia de tenir de forma permanent un intendent o responsable (vilicus), un porter (ostiuarius) i diversos vigilants (custodes). El manteniment de les gàbies, maquinàries i ascensors (hi havia ascensors!) estaven a càrrec d’un grup d’obrers (fabri). Aquest equip també tenia cura dels tendals ss que protegien els espectadors del sol. Tancar l’Amfiteatre era impensable a l’època de la imperial Tarraco. Ara, ni que s’enfonsi la ciutat sencera, a Tarragona no protesta ningú.

Comentarios
Multimedia Diari