Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Vet aquí la democràcia espanyola

Els votants catalanistes del PSC hauran de decidir si validen aquests despropòsits
 

Josep Maria Arauzo

Whatsapp

Les vel·leïtats poc democràtiques del govern espanyol (i, per extensió, del PSC-PSOE i C’s) no eren cap secret, però d’aquí a pensar que fossin capaços d’engarjolar el govern de la Generalitat que legítimament va ser escollit a les urnes hi ha un món. Les discrepàncies polítiques són legítimes, però la criminalització de l’adversari no ho és, i treure l’adversari de la circulació per tal de guanyar la partida en curs és, simplement, miserable. És evident que es tracta d’una decisió que pren un jutge, però no podem obligar que es pren justament a petició de la Fiscalia. Davant de tot plegat, qualsevol al·legació a la separació de poders no sembla altra cosa que una broma de mal gust i un insult a la intel·ligència de qui ho escolti.

A partir d’aquí els escenaris que es plantegen no només són d’una gran incertesa, sinó que magnifiquen la dimensió internacional del procés i passen la patata calenta a les autoritats belgues, les encarregades de detenir la resta del govern (president inclòs) i extradir-lo a territori espanyol. 
Correspon a aquest país decidir si entra en aquest joc o si s’hi nega, i correspon també a la Unió Europea decidir si segueix fent les ridícules crides al diàleg o si entén d’una vegada qui vol dialogar i qui vol empresonar l’adversari polític. Ara bé, les patates calentes no s’acaben aquí, sinó que els votants mínimament catalanistes del PSC hauran de decidir si amb el seu vot del 21-D validen tots aquests despropòsits, i els votants dels Comuns (siguin quines siguin les sigles amb què es presentin) també hauran de decidir si segueixen amb l’argument de l’equidistància.

Tot plegat suposa que a partir d’ara s’obre la veda als polítics independentistes, de manera que se’ls deixa que es presentin a unes eleccions amb un programa obertament independentista, s’espera que les guanyin i comencin a aplicar el programa, se suspèn l’autonomia i se’ls tanca a la presó després de convocar unes altres eleccions tot esperant que la ciutadania ara «voti bé». I així ad infinitum fins a buidar el Parlament de Catalunya de polítics sobiranistes al mateix temps que n’omplen les presons. Al marge que els membres del govern i els seus advocats puguin emprar tots els mecanismes legals que tinguin al seu abast, sembla evident que les sortides a la situació actual ja no passen per la legalitat sinó per la legitimitat de les aspiracions de la majoria de la ciutadania catalana. 
Temps al temps.

Temas

  • el mirador

Comentarios

Lea También