Viatge iniciàtic al cotxe elèctric

Comença el lent compte enrere per al canvi. El govern estatal ha anunciat la prohibició de matricular vehicles de combustió apartir del 2040 i de circulació a partir del 2050

07 marzo 2019 11:51 | Actualizado a 07 marzo 2019 12:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Per un dia no agafo el tren Avant. He quedat amb el Tomàs Mallafré (www.tomi.cat), de les Borges del Camp, per fer el trajecte de Tar-ragona a Barcelona amb el seu cotxe elèctric. Ell és el delegat a Tarragona de l’Associació d’Usuaris de Vehicles Elèctrics (AUVE) i, com a tal, un actiu evangelitzador del cotxe que ha de deixar enrere els motors de combustió. 

Amb el seu Renault Zoé ja porta acumulats gairebé 100.000 quilòmetres des del juny del 2017, amb la qual cosa és una veu autoritzada. A l’agost d’aquell any va començar a agafar el cotxe per anar a Barcelona a treballar i ja ha continuat així. Fins aleshores anava amb l’automòbil fins a Torredembarra, on agafava el tren.

«Al mes gastava 150 euros de dièsel només pel trajecte de casa fins a l’estació i ara l’únic que pago és 120 euros de lloguer de la bateria». A casa ja tenien un vehicle híbrid des del 2015 i van decidir-se per l’elèctric a l’hora de substituir l’altre cotxe. «Quan anava amb l’híbrid, sempre pensava que era una meravella i d’aquí suposo que va anar madurant la idea de comprar-ne un d’elèctric, i amb la meva dona vàrem pensar que ara hi havia molts incentius addicionals que calia aprofitar». 

Ara ja hi ha nombrosos models nous amb autonomies que superen els 300 quilòmetres

Fa uns mesos el govern estatal va anunciar que a partir del 2040 estarà prohibida la matriculació de vehicles de combustió i el 2050, la seva circulació. El 2018 es van matricular 21.000 vehicles elèctrics (un 60% més que el 2017) a l’Estat espanyol, on encara no representen l’1% de parc, mentre que a Noruega, productor de petroli, ja van camí del 40% de presència. El Tomàs ens desmunta alguns dels mites sobre el cotxe elèctric, com són la poca autonomia i el seu preu de compra elevat. «Jo em vaig comprar el Renault Zoé perquè en aquell moment era el que tenia més autonomia després del Tesla. Aleshores va passar d’una bateria de 22 kWh a una altra de 41kWh, que permet superar els 300 quilòmetres». Actualment hi ha força vehicles amb autonomies similars o superiors i posa com a exemple més recent el Hyundai Kona, amb 500 quilòmetres. 

I per abaratir el cotxe, alguns fabricants ja estan desenvolupant fórmules flexibles. «El meu cotxe valia 28.000  euros, però pots adquirir la bateria (que val més de 7.000 euros) o pots llogar-la, amb la qual cosa aconsegueixes rebaixar el preu i garantir que sempre la tindràs nova». 

ot i que encara falta experiència, es calcula que tenen una vida mitjana entre vuit i deu anys. Una altra fórmula poc evident de rebaixar el preu de compra és l’opció d’un vehicle quilòmetre zero o usat. «Com que hi ha constants novetats en autonomia, equipament o nivell de conducció autònoma, es crea un mercat de segona mà que permet un preu més assequible».

Una manera d’abaratir el preu de compra és llogar la bateria, que sempre serà nova

La vida útil dels motors és il·limitada, amb la qual cosa l’element clau és l’estat de la bateria, que es pot comprovar amb una aplicació que es connecta al vehicle. «No es pot parlar de barat o car sense tenir en compte el rendiment i l’estalvi que proporciona en altres aspectes: impost de matriculació gratuït, descomptes en l’impost de circulació, peatges d’autopista sense cost, revisions de cotxe per 40 euros i assegurances més barates», resumeix. 

Conduir un cotxe elèctric és  també endinsar-se a l’automòbil  connectat. Amb l’ordinador a bord es planifica l’hora de càrrega del vehicle en funció del nivell d’autonomia. L’habitual és fer-ho a casa o als aparcaments, quan s’estaciona el vehicle, de manera que no hi ha un cost real en temps. El Tomàs acaba d’incorporar el navegador Waze, ja que informa en temps real dels problemes de trànsit a partir dels mateixos usuaris. 

Fa una valoració positiva respecte a l’expansió dels punts de càrrega al Camp de Tarragona, amb presència a la majoria de municipis. Reus ha exercit el lideratge des del 2014 en nombre de llocs i descomptes del 50% en el preu dels aparcaments municipals. La ciutat de Tarragona ha generat crítiques per part de la comunitat d’usuaris. «Ha estat l’última en arribar a l’hora de posar punts de càrrega i, en canvi, la primera en fer cobrar, i això en aquest moment no ajuda a incentivar l’ús».

 

Nascut a Guissona, Ramon Puig porta més de mitja vida al Camp de Tarragona, des d’on es desplaça cada dia a treballar a Barcelona, on és director comercial d’una companyia asseguradora d’àmbit català. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

Comentarios
Multimedia Diari