Vist per a sentència. De la rebel.lió a l'absolució

Judici a Trapero. Tot i que hi ha quatre acusats i a tres d’ells se’ls demana la mateixa pena de deu anys de presó, els fiscals s’han centrat en el major dels Mossos d’Esquadra

21 junio 2020 20:30 | Actualizado a 22 junio 2020 08:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Va iniciar-se com un judici trampa: els fiscals acusaven per rebel·lió tot i saber que no la podien mantenir, que canviarien el delicte d’acusació perquè el Tribunal Suprem havia sentenciat al judici del Procés que no hi va haver rebel·lió la tardor del 2017. L’Audiència Nacional, el 2010, es va refermar com un tribunal no competent per jutjar la sedició, així que el canvi de qualificació si s’hagués fet abans que comencessin les sessions, també podia comportar un canvi de tribunal. Durant la fase d’instrucció els fiscals havien demanat l’empresonament de Josep Lluís Trapero. La magistrada Lamela no els ho va concedir, no hi havia motius per privar-lo de llibertat; tot i que durant unes hores hi va haver el run-run d’esta severa petició que es va filtrar en alguns mitjans. Era l’època, encara, d’efervescència dels polítics a Madrid i a Barcelona. A la intendenta Laplana, no; però al major Trapero, a l’exdirector de la Policia de Catalunya Pere Soler i a l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, la magistrada Carmen Lamela els investigava per sedició i per pertinença a organització criminal. Este era un delicte pensat per perseguir, per exemple, el narcotràfic, que implica la participació de diverses persones; algunes activament, altres donant ordres. I amb este ball delictiu es va arribar al judici. Un cop iniciat, va prendre possessió del càrrec la nova fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, exministra de Justícia del govern socialista. I a l’acabar el judici, la fiscalia no només va canviar el delicte de rebel·lió pel de sedició sinó que va donar opció al tribunal que si no hi veu condemna per sedició, que condemni per desobediència -un delicte que no porta associada pena de presó. I així és com de la petició d’11 anys de presó s’ha passat a una multa de 60.000 euros i una inhabilitació durant un any i vuit mesos.

De la petició d’11 anys de presó s’ha passat a una multa de 60.000 euros i una inhabilitació d’un any i 8 mesos

«Y disculpen este espectáculo lamentable» concloïa l’advocada Olga Tubau, que defensa el major Trapero i la intendenta Laplana. Ho deia perquè no havia pogut controlar les emocions i se li havia trencat la veu quan citava el jurista Alonso Martínez: «Un ciudadano de un pueblo libre no debe expiar las faltas que no son suyas ni ser víctima de la impotencia y del egoismo del Estado». I per això va demanar l’absolució dels seus dos clients. A esta frase la van precedir unes nou hores d’exposició ordenada i argumentada en base a la llei i a la prova practicada a la sala. I tots tres advocats de la defensa van optar per fer valer les proves practicades a sala i la llei i no discursos polítics. Fermín Morales, advocat de Cèsar Puig, va fer servir les paraules de Juan Antonio Puigserver, del Ministeri de l’Interior, el qual va reconèixer que abans del referèndum hi havia bona comunicació entre Cèsar Puig i José Antonio Nieto, l’home que va ordenar les càrregues policials de l’1 d’octubre. I Cristóbal Martell, advocat de Pere Soler, va exposar al tribunal que el seu client no pintava per a res, que no el tenien en compte ni els Mossos ni el president Puigdemont.

Els tres advocats de la defensa han optat per fer valer les proves practicades i no discursos polítics

Ara és el tribunal qui haurà de valorar, té les proves de descàrrec de les defenses i l’argumentació dels fiscals, que en els informes finals van fer un discurs proper a aquell relat inicial. «Los míos» en deia dels guàrdies civils la lletrada de l’administració de justícia del jutjat on es van iniciar les causes vinculades al referèndum. «Los míos».

Un mirall de la personalitat

Els judicis són, doncs, un mirall de la personalitat de cadascú. Deixen entreveure pinzellades del tarannà de les persones i de les institucions: de l’1 d’octubre la Divisió d’Afers Interns va obrir tres expedients de la quarantena de vídeos que el major els va enviar per sospites que hi havia qui estava incomplint les ordres. «No podemos estar satisfechos» va declarar el comissari dels Mossos Ferran López; es referia als tres cossos policials: Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

Ho deia l’endemà que Diego Pérez de los Cobos declarés: «Yo viví un desprecio [...] un montón de cosas», perquè Trapero se li va encarar. Perquè els miralls i els judicis també ensenyen les ferides.

* Periodista. Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 

Comentarios
Multimedia Diari