Viure amenaçats

Les commemoracions del segon aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils han destacat pel marcatge entre els partits per tal que ningú en fes un aprofitament polític. Els dies previs han estat plens d’acusacions de conspiració, de baralles sobre la manca de coordinació policial i d’insinuacions malèvoles. De tots els debats no n’ha destacat cap sobre el veritable problema: el terrorisme gihadista. Repassem algunes dades: l’any 2012 França va detenir 90 sospitosos d’estar implicats en activitats gihadistes. L’any 2013 els detinguts van ser 145, i el 2014, 188. L’any 2015 els serveis francesos dedicats a combatre els gihadistes estaven desbordats i van arribar els atemptats de París. Interpol calcula que l’anomenat Estat Islàmic té allistats 25.000 estrangers, dels quals la policia internacional només en té identificats 5.600. El secretari general d’Interpol, Jürgen Stock, ha reconegut que només un de cada cinc terroristes gihadistes està fitxat pels països que intercanvien informació. Stock ha dit que «l’amenaça és global i hem de treballar junts». Tanmateix, la professora d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid, Luz Gómez, no creu en una solució policial ni militar. Els terroristes són com cèl·lules que, si moren, són reemplaçades per altres. Luz Gómez no veu solució mentre no hi hagi un «horitzó de futur lliure, igual i fratern entre ambdues ribes de la Mediterrània». Hi ha d’haver un miracle, vaja.