Vuit orientacions per triar escola

Qualsevol matí del mes de setembre –comencen les classes d’un nou curs escolar– i en l’entrada de totes les escoles podem trobar alumnes petits i grans. Uns plorant acomiadant-se dels pares i d’altres rient i saludant als seus amics després de la desconnexió estival.

Amb molta freqüència recordem situacions concretes de la nostra vida escolar: un amic que encara és una referència per nosaltres, l’ajut i orientació d’una professora, un projecte concret que va despertar una vocació professional o una càrrega de valors i virtuts apresos dia a dia al llarg dels anys.

L’elecció d’escola resulta una decisió complexa. No existeix una fórmula màgica, ni un únic ingredient, que doni resposta a les preguntes que es plantegen els pares per encertar en l’elecció de l’escola. Quin és el millor col·legi?, el que obtingui millors resultats?, dependrà de la seva proposta d’extraescolars?, de les instal·lacions?, o serà el que tingui menys alumnes per grup?

Abans de resoldre aquests dubtes els experts proposen un itinerari diferent. Començar per interrogar-se sobre com voldrien que fos el fill d’adult?, com l’imaginen?, quina meta es proposen per ell? Què és el més important: que sigui cirurgià o advocat, que domini diferents idiomes, que tingui valors per aportar a la societat i als altres... o tot alhora, i tot plegat amb quin ordre de prioritat. La Fundació Jaume Bofill ha editat un document informatiu amb el títol: «8 orientacions per triar escola» que tracten d’ajudar a obtenir la informació necessària.

01. La primera: «Parlant i escoltant el parer d’altres persones». Parlar i –sobretot– escoltar el parer d’altres pares i mares i de mestres: que és el que més valoren del centre, hi ha alguna cosa que els desagradi, quins són els punts forts i els punts febles.

Amb aquests primers detalls i vivències evita formar una opinió fins a disposar de tota la informació.

02. La segona orientació és: «Deixant de banda els teus prejudicis». Per decidir lliurement cal ser conscients de les nostres creences basades en tòpics: la reputació d’un centre, rumors i opinions externes, experiències particulars extrapolades, etc. Allò realment important és conèixer la capacitat de l’escola per donar resposta personal a les necessitats de cada infant. «Vés a conèixer totes les escoles i deixa’t sorprendre per les seves realitats»

03. La tercera: «Mirant els espais web de les escoles». Les pàgines web, els perfils de Facebook o els canals YouTube són els espais on les escoles exposen «orgulloses» els seus projectes, sortides o propostes d’aprenentatge de llegües i d’immersió per exemple.

04. La quarta orientació: «Visitant les escoles». Les Jornades de Portes Obertes són l’escenari dissenyat per aquestes visites i, d’igual manera, qualsevol dia pot ser un bon moment per conèixer un centre.

Pensar que vols saber i anotar-lo, veure les instal·lacions i també «el que diuen les parets» –la vida de l’escola–: projectes destacats, estil d’aprenentatge, professorat, participació dels pares, etc.

05. Cinquena: «Pensa en tota l’escolaritat del teu fill». El camí que s’inicia en P3 (calendari d’acollida, migdiada, espai per jugar els més menuts...) no pot perdre de vista que l’elecció d’escola és per molts més anys (estil d’aprenentatge, espais per als grans).

06. La sisena, «Compara la informació amb els teus criteris». Analitzar quins aspectes considerem importants i perquè: l’estil educatiu, la proposta de valors, l’atenció individualitzada, l’ideari de l’escola, els serveis extra, existència de quotes, el nombre de línies, etc.

07. La setena orientació: «La teva opció i la de les altres famílies». Els mecanismes de regulació de l’oferta i de la demanda del sistema educatiu fan necessari valorar les preferències i les possibilitats d’entrar en un centre educatiu.

08. Vuitena: «Pren-te temps i, finalment, fes les teves opcions». Conèixer el procés de preinscripció i ser conscient del paper fonamental i insubstituïble que com a pares heu de tenir durant els anys d’escolarització.

Aquesta anàlisi portarà a donar resposta a la pregunta: «És el millor col·legi per al meu fill?» en lloc de la pregunta «És el millor col·legi?»