Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Welcome to the real world

Amb aquesta salutació, Morpheus dóna la benvinguda a Neo després d´un tour per l´univers fantàstic de Matrix
Whatsapp

Amb aquesta salutació, Morpheus dóna la benvinguda a Neo després d’un tour per l’univers fantàstic de Matrix i, si fa no fa, és la mateixa benvinguda que se li podria donar a l’alcaldessa de Barcelona després de beneir l’ampliació del contracte del Mobile World Congress fins al 2023. Cal remarcar que, només el 2015, aquest congrés va deixar al país (i no només al municipi estricte de Barcelona) més de 400 milions d’euros, gràcies als més de 90.000 visitants i vora 2.000 expositors. Per tant, no parlem de qualsevol cosa, i menys encara en el context econòmic actual.

Com la resta del país, la ciutat de Barcelona té un seguit de problemàtiques socials d’urgent solució que potser suposen un contrast massa exagerat amb la fastuositat de determinats actes i escenaris del Mobile, però criminalitzar aquesta fira i d’altres de semblants no sembla la millor manera de resoldre aquests desequilibris. Ara bé, la bel·ligerància amb què des de l’entorn de Barcelona en Comú es parlava d’aquesta fira de la telefonia mòbil i del seu entorn feia pensar que potser el Mobile era el responsable de part de la pobresa existent a la ciutat, de manera que fins i tot es va arribar a témer per la seva continuïtat. Un cop al poder, però, tot es veu d’una altra manera i allò que de ben començament no era altra cosa que l’amenaça capitalista ara és una font d’ingressos per a Barcelona de la qual cap governant amb dos dits de front no en pot prescindir.

Com va dir un cop el llavors governador de Nova York Mario Cuomo, «You campaign in poetry. You govern in prose». I és cert, les campanyes es fan en poesia però es governa en prosa. Atès que les campanyes se les endú el vent, l’endemà de guanyar unes eleccions cal seure, prendre les mides a la institució i pensar en el bé comú, per molt que suposi haver de fer renúncies a principis fins llavors sacralitzats i haver de seure de costat amb personatges amb els quals les sintonies ideològiques són mínimes. Al cap i a la fi, això és el món real, ple de contradiccions i de renúncies continuades. Sempre serà més còmode opinar des de la distància de la tribuna que no pas governar i prendre decisions, però ja se sap que per fer una truita s’han de trencar els ous.

Temas

  • OPINIÓN & BLOGS

Comentarios

Lea También