Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Opinion Periodista

‘Winter is coming’. Comença la lliga i la política també ofereix trames de la nova temporada

Pendents del Congrés. En el cas que l’inquilí de la Moncloa se’n surti i deixi de ser un president provisional, Catalunya caminarà
cap a les eleccions autonòmiques de manera acceleradaLa mirada

Josep Martí

Whatsapp
‘Winter is coming’. Comença la lliga i la política també ofereix trames de la nova temporada

‘Winter is coming’. Comença la lliga i la política també ofereix trames de la nova temporada

L’estiu se’ns desfà entre els dits. La llum del capvespre ja és una altra i els colors anuncien la malenconia que s’entreveu en els dies que han de vindre. La mar es prepara per espolsar-se els banyistes i els cossos morens aviat començaran a blanquejar. Encara queda!, direu. I sí, escurar els ossos és feina d’unes setmanes, però les molles ja les hem mastegat i paït. La prova que certifica que estem a les escorrialles és que fins i tot ha començat la Lliga. El retorn a la rutina és, entre altres coses, una pilota rodant per la gespa d’un estadi.

La política, el gran showbusiness dels nostres dies, també ha pres nota que l’estiu està ja gairebé liquidat i, com cada any pels volts del 20 d’agost, mira de connectar de nou amb la seva audiència oferint a l’avançada algunes de les trames de la nova temporada.

En dos dies hem vist Oriol Junqueras flirtejar amb la idea de la convocatòria d’eleccions autonòmiques en resposta a la sentència del Tribunal Suprem quan sigui que aquesta es faci pública; a Pablo Iglesias enviant una oferta al PSOE per escrit com a base de negociació d’un govern de coalició que inclouria una pujada generalitzada d’impostos i una taula de partits per trobar una solució al conflicte català que Pedro Sánchez ja ha rebutjat; i a Quim Torra declamant a la Universitat Catalana d’Estiu la cantarella que l’únic camí que pot seguir l’independentisme és la confrontació democràtica i pacífica amb l’Estat, situant-se d’aquesta manera i com era previsible al costat de les tesis que Carles Puigdemont va exposar en el seu apressat llibre de finals de juliol Re-unim-nos.

Amb aquests quatre tràilers ja podem donar per cert que anem cap a una tardor d’audiències gruixudes. En el teatre d’operacions espanyol res no fa pensar, malgrat que tothom diu no voler-ho, que no sigui inevitable repetir les eleccions. La manera en què Podemos ha presentat la seva darrera proposta i el contingut d’aquesta, sumat a l’actitud de Pedro Sánchez, qué guapo soy y qué tipo tengo, que sembla convençut que a la ruleta només es pot guanyar, mantenen la situació tal com la vam deixar abans d’estendre la tovallola a l’arena. Sabent que ni populars ni Cs canviaran d’actitud envers el PSOE, només és possible imaginar una investidura apel·lant a la convicció que esgotat el temps de negociació els actors acabaran tocant de peus a terra. Però això és molt suposar. La política i el realisme fa temps que van dir-se adeu, almenys per una temporada.

Repetició o no de les eleccions

La repetició o no de les eleccions al Congrés és fonamental per intuir què pot passar a Catalunya un cop el Suprem faci pública la sentència. Si el Congrés és incapaç d’investir president Pedro Sánchez, la legislatura catalana pot resistir. Bàsicament perquè la pressió i el focus es traslladaran a l’escenari on canten i ballen les vedets estatals i al govern català li serà més fàcil dissimular que ja no té oxigen per aguantar-se en peu, independentment de quina sigui la sentència.

En el cas que l’inquilí de la Moncloa se’n surti i deixi de ser un president provisional, Catalunya caminarà cap a les eleccions autonòmiques de manera accelerada. Quim Torra, que és qui formalment les ha de convocar, pot comportar-se com un pop que no vulgui sortir del cau, però és molt complicat que pugui aguantar la pressió a la qual se’l sotmetrà amb un lideratge tan escàs com el que ha desenvolupat al capdavant de la Generalitat.

És veritat que pot tenir, quan arribi el moment, la cobertura de Carles Puigdemont. Però amb dos telenotícies n’hi haurà prou perquè quedi clar que només s’ajorna la convocatòria, no perquè Quim Torra tingui un pla per respondre a la sentència, sinó perquè encara no estarà aclarit quin ha de ser el candidat del gust de Carles Puigdemont, i sota quines sigles finalment, per poder enfrontar-se a ERC amb un mínim de garanties.

Torra, sol com un mussol

Dit d’una altra manera, Quim Torra està sol com un mussol i és només el pedaç que necessita la família desestructurada que és actualment el conglomerat PDeCAT-Crida-JxCat perquè el pantaló aguanti fins que hagin decidit quina nova muda es compren. Sent així, serà complicat mantenir la narrativa de no convocar eleccions perquè necessites estabilitat i lideratge al govern quan, al mateix temps, són tantes les veus que des de dins de la pròpia família consideren que el president és més una nosa que un servei.

Sigui com sigui, tot això només són tastets de la llarga llista de capítols que ens esperen la pròxima temporada i que de ben segur tindrà girs inesperats en el guió perquè els guionistes són cada vegada més i millors.

Aprofitin els darrers capbussons. Winter is coming.



*Josep Martí és ‘calero’, és a dir, de l’Ametlla de Mar. És empresari i periodista. Actualment a Londres analitza el Brexit. En breu publicarà: ‘Fuck you, Europe!’

Temas

Comentarios

Lea También