Xantatge o hora de decidir? Polònia obliga a redefinir el model europeu

Aplaudiments i crits han clausurat la intervenció del primer ministre polonès, Mateusz Morawieczki, al Parlament Europeu. L’esbroncada i els alliçonaments, criticant que s’hagi allargat mitja hora quan li havien previst uns deu minuts només demostren la inquietud que provoquen els arguments del debat que ha obert aquest Estat.

Quan un primer ministre compareix davant dels eurodiputats cal donar-li un cert temps. I més quan el que vol és explicar per què el seu govern considera un problema el dret europeu.

No és el primer cop que es planteja el debat. Karlsruhe, el Constitucional alemany ha frenat diverses decisions col·lectives argumentant que anaven contra els drets i poders nacionals de la Constitució alemanya.
A França, el seu Consell d’Estat també ha qüestionat decisions del Tribunal Europeu argumentant que anaven contra els principis de la Carta Magna francesa.

Aquest és un debat que la Unió arrossega des de l’any 2009, quan el Tribunal alemany de Karlsruhe va aprovar el Tractat de Lisboa però definint la Unió Europea com una «associació d’estats sobirans».

Segons Polònia, el Tribunal Europeu  s’ha atribuït drets que ningú li ha donat

Tots aquells arguments que els juristes de les institucions i els de les capitals van estudiar-se amb cura han quedat recollits en el discurs de Mateuz Morawieczki. El resum seria que el Tribunal només pot pronunciar-se sobre les competències que els estats han cedit, que la Justícia no està dins del llistat i que, per tant, segueix sent competència estricta nacional.

Segons aquest discurs, qui incompleix els tractats, qui està actuant al marge de la llei no és el Constitucional de Polònia sinó el Tribunal Europeu que s’ha atribuït competències i drets que ningú li ha donat.

Hi ha altres elements del seu discurs que encenen les passions de la ultradreta, que si no hi ha igualtat de drets ni es tracta igual als països europeus, que si els funcionaris es pensen més forts que els polítics votats pels ciutadans, que si la Unió Europea vol actuar com el Soviet Suprem i tot el que es pugui dir sobre Polònia és un xantatge... i que Polònia va plantar-se contra els nazis. Deixem-ho aquí.

El debat que ha obert Polònia no és important pel soroll que hem escoltat al Parlament, sinó per tot allò que no hem pogut sentir. Fa massa dies que l’equip europeu estudia els papers i adverteix. Adverteix que hi ha sancions possibles, que els diners del Fons de Recuperació Generation Next EU estan condicionats a respectar l’estat de dret i que l’article 7 permet suspendre el dret de vot d’un estat membre que incompleix els drets fonamentals.

El debat no és nou. El Constitucional alemany ha frenat diverses decisions col·lectives

I tot això ho sabem: sabem que la independència de la Justícia és un element clau de l’estat de dret i del sistema democràtic. Però Polònia diu que la Justícia no és una competència transferida. I a les institucions van guanyant temps mentre des dels governs es demana diàleg!

Tot això està molt bé, però ha arribat el moment que la Comissió defineixi quina és la seva posició. Que digui si pot, dins del context d’aquest discurs aprovar o no el Pla polonès de Recuperació i avançar-li els diners al govern Morawieczki.. o portar-lo davant dels tribunals on des del mes d’abril estudien per alguna cosa molt semblant una denúncia de la Comissió contra el Constitucional d’Alemanya.
«Espanya considera que és important arribar a una solució negociada que no posi en perill el principi clau de la Unió Europea per evitar entrar en un escenari de mesures i contramesures que no beneficien  ningú», ha dit en nom de Sánchez el secretari d’Estat d’Afers Europeus, González Barba.

És la posició majoritària al Consell Europeu? Ho podrem confirmar demà dijous quan els caps de govern comparteixin sopar amb Morawieczki. Mentrestant, sembla evident que la França de Macron no vol que aquest debat faci forta Le Pen en plena precampanya per les presidencials i així estem, arrossegant debats que permeten sancions als tribunals i impedeixen definir posicions als parlaments, nacionals i europeus que és on s’hauria de debatre obertament el futur de la Unió Europea.

* Periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.