Xarxes, quan l’acusació és la condemna

A internet s’ha produït un perillós desplaçament de la justícia. La condemna arriba abans del judici sense possibilitat de defensa.

07 mayo 2018 19:12 | Actualizado a 07 mayo 2018 19:16
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Walter Palmer és un dentista nord-americà a qui van destrossar la vida per haver participat en una cacera de lleons a Zimbàbue. A les xarxes socials va circular el seu cas. Vam saber que havia matat un lleó que es deia Cecil i que havia pagat 50.000 dòlars per poder disparar. Es va publicar l’adreça de la clínica i aviat van aparèixer pintades en contra del caçador. Un improvisat mausoleu del lleó Cecil era el punt de concentració de milers d’animalistes. Palmer va haver de tancar la consulta i ha desaparegut. El cas el recull Juan Soto Ivars al seu llibre Arden las Redes. El magnífic treball és especialment recomanable en aquests moments en què la nostra societat viu molts casos Palmer. «Twitter i Facebook destrueixen la reputació de la persona a qui la comunitat decideix posar a la picota», diu Soto. «La postcensura és un fenomen que no tolera els matisos. Quan la majoria ha parlat amb una sola veu, el pensament de l’individu sembla una provocació». Soto Ivars es pregunta: «S’hauria convertit en notícia mundial el cas del dentista si a Zimbàbue hagués matat un home?». «En un Estat de Dret la justícia intenta demostrar si l’acusat ha incomplert la llei. A internet s’ha produït un perillós desplaçament de la justícia cap a l’examen moral. L’acusació és la condemna», remata l’autor. Pensem-hi.

 

Comentarios
Multimedia Diari