Xarxes socials

La relació en el ciberespai converteix l'usuari en emissor i receptor

19 mayo 2017 23:51 | Actualizado a 20 mayo 2017 21:43
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els orígens històrics de les xarxes socials es remunten a la dècada dels 1990, amb uns tantejos fets per particulars En 1997, Sixdegrees.com va ser la primera xarxa social que ermetia no només crear perfils sinó també llistes d’amics i, a l’any següent. De 1997 a 2001 l’evolució tecnològica va facilitar noves eines que van permetre que webs com la del LiveJournal o la sueca LunaStorm estiguessin a l’avantguarda del sistema. La sonada final la va donar Ryze. impulsant les xarxes empresarials en internet. Un any més tard naixia Friendster, un portal per concertar cites en línia que va gaudir d’èxit, però a la llarga es va diluir. Tom Anderson va engegar el 2003 un projecte al que amb prou feines donava cobertura en els seus inicis; la va titular MySpace. Mesos més tard, en 2004, Mark Zuckerber llançaria el projecte Facebook que acabaria acaparant l’èxit inicial y absolut, al menys fins ara.

El fenomen Facebook va ser copiat per al desenvolupament, massificació i proliferació de nombroses xarxes socials en els mesos i anys subsegüents: Orkut es va sorgir en Brasil i en un projecte reeixit en l’Índia; Mixi es va expandir per tot Japó; LunaStorm va consolidar a Escandinàvia; Holanda va treure Hyves i Gronó mentre Hi5 va conèixer l’èxit a Amèrica i en alguns països europeus; Bebo amplià el seu poder a Gran Bretanya, Nova Zelanda i Austràlia; QQ es va massificar a Xina y Tuenti va sorgir a Espanya.

La popularitat de les xarxes socials «respon al desig fonamental de les persones d’entrar en relació unes amb altres». És un anhel de comunicació i amistat que té la seva arrel en la nostra pròpia naturalesa humana. El terme «xarxes socials» refereix a una modalitat de relació en el ciberespai. Aquesta relació té com a característica principal que es converteixi en emissor i receptor. El factor religiós ha estat també present en d’elles.

En 2006, la canadenca Mychurch.org va inaugurar la presència confessional a les xarxes socials d’internet. Després van venir altres com Gospelr.com, Xianz i GodKut, afegint que els jueus inauguraren Shmooze i els musulmans Naseeb.

Les grans xarxes socials actuals com Facebook, Google+, Xing, LinkedIn, MySpace, Twitter, etc., van canalitzar el desig de relació a partir de formes que avui coneixem: Facebook va posar al centre de les relacions el tema de «l’amistat», LinkedIn el treball professional, mentre Google+ la unificació de les possibilitats que Twitter i Facebook oferien separadament, etc.

En l’àmbit catòlic hi ha fins al moment nou xarxes socials. La més antiga és Xt3.com, mentre Pope2You va ser la primera forma de xarxa social impulsada des de la Santa Seu, mentre Catholic Community: Catholic Social Network for Everyone ofereix una àmplia gamma de recursos: grups d’amics, promoció d’esdeveniments, música cristiana, fòrums de discussió, formació espiritual, oració. Aleteia (www.aleteia.org/es) va néixer en 2011 com una plataforma independent que busca donar respostes clares, documentades a les preguntes sobre la religió. Al maig de 2012 va néixer la xarxa social May Feelings (www.mayfeelings.com) posant l’oració al centre i, de forma explícita.

«Vés-la per tu» (www.velaporti.com/) que es presenta com una xarxa social orientada a la promoció de l’oració. Per publicar una intenció, per exemple, Velaporti.com facilita l’enviament a familiars i amics la llista personal de correu electrònic. «Som la teva Església» (www.somostuiglesia.com/) és una xarxa social catalana amb funcionalitats anàlogues a les de Facebook però amb identitat cristiana i per a catòlics la Awestruck Global i DeoSpace.

Comentarios
Multimedia Diari