Zika

No hi ha vacuna ni tractament antiviral contra el virus. L'única mesura és la prevenció

19 mayo 2017 18:26 | Actualizado a 21 mayo 2017 16:51
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El virus del Zika pertany a la família dels Flavivirus. Flavus significa groc en llatí, i el nom de la família es relaciona amb el virus de la febre groga. Si la classificació dels organismes és complexa, la dels virus encara ho és més. Un amic meu sempre em pregunta si els virus són éssers vius. No ho són, però tampoc són matèria inert. És material genètic amb una coberta de proteïnes. Una estructura molt versàtil, que utilitza i interpreta a la perfecció el llenguatge de les proteïnes. Les proteïnes són les treballadores de la cèl·lula. Cada espècie necessita fabricar les seves proteïnes. Les d’una espècie no serveixen per a una altra. Per exemple, totes les hemoglobines transporten oxigen, però l’hemoglobina dels cavalls (per exemple) no serveix per a l’home. El mateix passa amb els virus, que cada espècie té els seus.

En la infecció, les proteïnes de la coberta del virus sempre troben algunes proteïnes de l’exterior d’alguna cèl·lula, de l’organisme que infecten, que hi interaccionen perfectament. Com si es tractés d’un tancament de ‘velcro’. A partir d’aquí, el virus esdevé una estructura que incorpora el seu material genètic dins de la cèl·lula infectada, i aprofita tota la maquinària d’aquesta per crear noves estructures, tot multiplicant-se i comprometen la funció cel·lular.

En aquest context, el virus del Zika és com tots. Es va aïllar per primer cop el 1947 als boscos de Zika, a Uganda. Zika significa descuidat en l’idioma ganda, un dels parlars a Uganda. Aquests boscos són un espai amb una gran biodiversitat, especialment de mosquits.

Per què la infecció amb el virus del Zika ha esdevingut un problema de salut pública? Abans de 2015, l’expansió del virus es va identificar a l’Àfrica, Sud-est asiàtic, i en illes del Pacífic. No obstant això, malgrat que hi havia unes fortes sospites, no estava provat científicament, una relació causa-efecte entre infecció vírica durant la gestació i microcefàlia. Va ser a partir del maig del 2015, arran de casos d’infecció vírica detectats al Brasil en dones embarassades, que es van relacionar directament el virus i malformacions en nadons. El virus s’ha anat expandint, i s’han disparat les alertes.

El Zika es transmet a l’home a partir de picades de mosquits infectats (de les espècies Aedes aegypti i Aedes albopictus). Els mosquits són el vehicle (els ‘vectors’) a través dels quals es transmet la malaltia. En el laboratori, i mitjançant tècniques específiques (que es coneixen com RT-PCR), es pot detectar la presència de material genètic del virus a la sang, i així, identificar o diagnosticar la infecció pel virus del Zika. No hi ha vacuna contra el virus, i tampoc un tractament antiviral, l’única mesura és la prevenció, sobretot en dones embarassades. Com a mesura preventiva, s’han d’evitar picades de mosquits, utilitzar repel·lents, xarxes protectores, roba adient. També hi ha evidències que el Zika es transmet per relació sexual. Actualment, existeixen vacunes efectives contra altres virus de la mateixa família. No obstant una vacuna contra el virus Zika encara ha d’arribar.

Probablement una vacuna o algun tractament no tardaran en arribar. S’acaba de publicar l’estructura tridimensional d’una de les proteïnes essencials del virus del Zika (la proteasa viral NS2B/NS3), que juntament amb altres proteïnes de la cèl·lula infectada participa activament en els mecanismes de multiplicació del virus (replicació viral). Aquesta publicació va acompanyada de la publicació d’un inhibidor específic d’aquesta proteïna vírica. Així doncs, ja s’ha identificat un model de diana i possible fàrmac (l’inhibidor), que pot ser un bon punt de partida en el disseny d’un antiviral.

Ara hi ha les olimpíades, el Comitè Olímpic Internacional ha disposat tots els mecanismes de prevenció contra el virus del Zika. A l’agost, a Rio de Janeiro hi ha un temps fresc i sec, amb menys probabilitats de transmissió a través del mosquit. Tot està anat bé!

*Antoni Romeu és catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Rovira i Virgili

Comentarios
Multimedia Diari