Aturem la burocràcia!

Viure en societat tradicionalment ha comportat la gestió de l’anomenada res publica, que ja anomenaven els nostres clàssics. La seva finalitat, sempre ha estat la millora de l’organització de l’Estat, de la comunicació i de la supervisió de les diferents tasques entre els ciutadans i les diverses administracions públiques.

En aquest sentit, facilitar i garantir una  convivència i un enteniment harmoniós entre ambdues bandes serà un dels seus principals objectius. Així va néixer la  burocràcia.

Aquest terme etimològicament prové de dos vocables: bureau, que fa referència al terme francès de despatx o escriptori i, del mot grec cratie, paraula que indica força o poder; amb la qual cosa, es pot deduir que en el seu sentit original tindria la connotació d’aquells «individus que ostenten el poder des de l’escriptori».

Aquesta significació li confereix un cert sentit popular despectiu de manca de competència i de malbaratament de medis des d’un mateix indret.

Max Weber, un dels fundadors de l’estudi modern de la sociologia i de l’administració pública, considerava que la burocràcia havia d’aspirar a accelerar, regular i ser eficaç a través de la multiplicitat de tasques, i d’una jerarquia encarregada de la correcta supervisió de les normes.

Malauradament, en algunes ocasions, aquesta agilització del treball no és així, i la maquinària administrativa sovint es retroalimenta de més reglaments, de documentacions inacabables  i tedioses, d’un recorregut incessant d’anar passant per diferents esgraons jeràrquics que finalment, acaben alentint, encara més, qualsevol acció a prendre.

Que allò que es faci sigui de profit, o no, moltes vegades és el de menys, sempre que «el model o precepte» es compleixi. Habitualment, l’excés normatiu no ens fa ser millors ni més eficients. Generalment, entorpeix, resulta improductiu i amaga certes mancances del propi sistema que impedeix optimitzar resultats.

Malauradament, l’era d’Internet i de les noves tecnologies no ha fet disminuir l’engranatge del panòptic burocràtic. Freqüentment, ha accentuat la seva presència i, a vegades, ha agreujat la seva complexitat, principalment per als col·lectius més vulnerables i d’edat més avançada on la seva relació amb la xarxa virtual és bastant precària.

Gairebé sense adonar-nos, ens hem anat burocratitzant i hem acabat fent nosaltres mateixos tot el procés de tramitació, davant d’alguns agents de poder que han volgut delegar part de la seva funció en els seus conciutadans.

La pandèmia ens ha fet aprendre a poder minimitzar el pes del ‘burocratisme’ en cas de necessitat. Hauríem d’assimilar la lliçó i continuar en aquesta línia.

Una societat avançada, que canvia a velocitat de vertigen, no pot mantenir-se embarrancada en un sistema administratiu que forma part de segles anteriors i, on en alguns òrgans d’influència sembla intuir-se una certa por i reticència al canvi, i  a poder mantenir una major flexibilitat i celeritat en moltes de les diligències a prendre. 

Si volem apostar per un món competent i més productiu haurem de saber  prioritzar els aspectes essencials de les coses alleugerint la càrrega dels formulismes innecessaris.