Aurora Picornell i el fil roig del feminisme

Aurora Picornell Femenies tenia 24 anys quan va ser assassinada. Només dos anys abans havia organitzat la primera manifestació feminista, coincidint amb el dia de la dona treballadora, a Mallorca, ciutat on vivia i militava. Lluitadora incansable dels drets de les dones (i dels treballadors i de les treballadores), recorria poble per poble tota la illa denunciant els abusos que molts patrons cometien sobre les seves treballadores. També era una activista cultural que ajudava a aprendre a llegir a les dones que no s’havien escolaritzat i qüestionava el rol tradicional a què la dona «reina del hogar» havia estat reclosa pel masclisme reaccionari de la dreta de l’època.

Tot plegat li va assegurar l’odi etern per part dels feixistes i dels enemics de la llibertat. Va ser una de les primeres detingudes en triomfar el cop d’Estat militar a l’illa i va ser brutalment assassinada, juntament amb unes altres quatre dones (entre elles una mare i les seves dues filles), per part dels botxins que es presentaven com a «caballeros cruzados defensores de la civilización cristiana occidental». Amb quasi total seguretat va ser torturada, vexada i violada pels seus assassins.

La memòria popular diu que en enfrontar-se amb els fusells dels covards feixistes els va dir: «Podeu matar dones i nenes, però i les idees? Amb quines bales matareu les idees?». Tot un exemple d’integritat moral davant d’una banda de sicaris.

Però no acaba aquí la tragèdia perquè quan, recentment, l’ajuntament de Palma de Mallorca ha volgut homenatjar, com es mereix, la memòria i l’exemple moral d’Aurora Picornell, Vox i el PP ho han impedit votant en contra de nomenar-la com a filla il·lustre de Palma. Repeteixo, Vox i el PP del ‘moderat’ senyor Feijoo.

Vull posar aquest exemple, un entre mil, per glosar sobretot a les noies i els nois més joves que la lluita de les dones en defensa de la seva dignitat és una lluita heroica regada amb sang, on dones valentes com l’Aurora van perdre la vida de la forma més cruel. No és un regal atorgat de ningú. No ho oblidem mai i no siguem còmplices de la covardia moral de Vox i PP.

Aquest 25 de novembre refermem el nostre compromís per erradicar la violència masclista i prioritzar les polítiques centrades en els drets de les dones. Tenim un Govern feminista liderat pel Partit Socialista que, malgrat els obstacles de la dreta, seguirà avançant per guanyar en drets i llibertats. Els propers passos, en aquest sentit, passen per crear centres d’assistència a les dones víctimes de la violència masclista les 24 hores del dia –tinguem present que al nostre país es denuncia una violació cada tres hores i mitja i que tan sols es denuncien un 11% de les violacions–. Així mateix, hem de castigar penalment el proxenetisme que fa possible la prostitució i que propicia que en aquests moments hi hagi prop de 45.000 dones explotades sexualment al conjunt d’Espanya (un mínim de 500 d’elles a la província de Tarragona). Aconseguirem que a les dones víctimes de la prostitució se’ls reconegui la condició de víctimes i que puguin accedir als drets d’assistència integral que reconeix la nova legislació sobre llibertat sexual que ha impulsat el Govern. Ho farem, tot i els crits histèrics de Vox.

Hem de fer-ho per nosaltres, per les nostres filles i fills però també per les companyes com l’Aurora que van obrir camí quan fer-ho implicava, tràgicament, perdre la vida a mans d’aquells que encara ara consideren la dictadura franquista com «un periodo de progreso» o que afirmen que les dones víctimes de la violència masclista «son un invento del gobierno social-comunista de Pedro Sánchez».

I no. Reiterem avui que sense drets no hi ha igualtat real i que sense igualtat real no hi ha llibertat. Per això feminisme i socialisme són sinònims i per això seguirem lluitant per aconseguir, finalment, una societat lliure de violència masclista. El feminisme és llibertat.