Avui, Dia dels Drets Humans

No hi ha drets humans sense conscienciació si no passem de les declaracions als fets. Si no minimitzem els obstacles i les resistències per aconseguir que els drets siguin eficaços, no hi ha drets humans. Seran paraules que la realitat haurà buidat de contingut i de l’esperit que les va inspirar.

Ateses les evidents resistències i les explícites vulneracions dels drets humans en tots els àmbits; també a les ciutats, els subjectes i objectes dels drets humans –les persones– hem de militar de forma activa i positiva en la pràctica de la seva conscienciació. A aquest fi respon el present article, escrit amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. La comunicació i l’exigència d’aquests drets ha de ser constantment i intel·ligentment persuasiva. Per als agents o operadors dels drets, en qualsevol de les instàncies i institucions, és un deure.

Els síndics i les síndiques municipals de greuges així com els defensors i les defensores de la ciutadania som un operador jurídic, una d’aquelles institucions compromeses i obligades a assolir aquest objectiu. El nostre àmbit territorial de treball són les ciutats.

La llibertat, la justícia i la pau són els estats sociopolítics en què se sustenten tots els drets humans. La humanitat ha après –no sense execrables costos– que mantenir aquest estat democràtic enfront de la injustícia, el conflicte, la repressió i la por, ha estat possible gràcies a la conscienciació i al treball ingent de moltes generacions que finalment han modelat un conjunt d’actituds personals i col·lectives amb un alt valor estratègic per a tots. Aquestes actituds i posicions –personals, col·lectives i institucionals– han estat llargament elaborades amb la tecnologia socialment més preuada, com ho són la cultura i l’educació.

El producte d’aquesta ingent i secular tasca consisteix a haver incorporat a la consciència col·lectiva i individual la idea, la creença, el pensament, el valor i el principi que rau en el fet que la persona ha de ser respectada en si mateixa i que en això es fonamenta la dignitat de tots i totes. La dignitat esdevé la causa eficient de tots els altres drets. Amb tot, no és fins a la Declaració dels Drets Humans del 10 de desembre de 1948 que els humans resolem declarar solemnement que tenim i ens devem dignitat. Som creditors i deutors de la dignitat pel simple i extraordinari fet de ser persones.

Estimat lector: que la societat on vius sigui digna exigeix la teva conscienciació. No miris cap enfora, cap a l’Ajuntament o cap al Parlament; primer mira’t a tu mateix. Pren consciència i actua. Actua ja. Altrament, no hi ha drets humans ni pro comú.