Benvinguts al país dels abocadors

Amitjan segle XIV sant Roc va visitar Riba-roja d’Ebre. El virtuós de Montpeller va entrar al poble, segons diu la tradició, per la porta que hi havia al Perxi de Cal Nunci. A Riba-roja als porxos en diuen perxis. Sant Roc va prometre que a Riba-roja mai no hi hauria la pesta. El poble, en agraïment, va batejar l’indret del venerable compromís com «carrer de Sant Roc». El Perxi ja no hi és, però el carrer segueix recordant el motiu que li dóna nom. Avui en dia, posats a demanar algun miracle, els riba-rojans pregarien a sant Roc que els lliurés dels abocadors, de les químiques, de les nuclears, dels molins de vent i d’altres plagues que assolen les Terres de l’Ebre. Però no tots els veïns s’afegirien a la pregària. Una bona part del poble és favorable a l’abocador perquè deixa calerons. Així ho han ratificat les eleccions. L’alcalde Antonio Suárez Franquet (defensor de l’abocador) ha revalidat la majoria absoluta i encara ha guanyat un regidor més sense concórrer sota cap sigla de cap partit. De fet, de Riba-roja estant, abrigats pel meandre de l’Ebre, l’abocador ni s’albira. Més preocupats han d’estar a Almatret i al Segrià garriguenc, veïns forçats del buidador. Tanmateix, el sentiment general d’aquestes terres és d’aixafament perquè només se’ls encoloma allò que no vol ningú. Estan tips de ser el cul de Catalunya. Tips!