Bones notícies

Cal considerar les aportacions de l'Orde del Temple, gran promotora de les vinyes

19 mayo 2017 23:29 | Actualizado a 22 mayo 2017 21:42
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Els amics que tinc entre els periodistes m’asseguren que les bones notícies tenen menys impacte que les dolentes. Ha de ser cert, ja que un periòdic que va nàixer amb la vocació d’oferir exclusivament notícies positives va haver de tancar al cap de poc temps. A desgrat d’aquest principi i a risc de no captar interès informatiu, l’actualitat obliga a reflexionar sobre els èxits obtinguts pels vins de la DO Terra Alta en el darrer concurs de garnatxes que fa uns dies tingué lloc a Perpinyà.

De les nou medalles d’or i de les cinc medalles de plata aconseguides per alguns dels quaranta vins d’aquesta denominació d’origen presentats a concurs ja se n’han fet ressò els mitjans de comunicació; tanmateix, caldria incidir que l’èxit obtingut no ha estat el fruit de la casualitat, sinó del treball humà aliat amb el territori.

A banda dels darrers guardons obtinguts, als que cal sumar el del millor vi de Catalunya en els premis Vinari, el prestigiós José Peñín, autor de la famosa Guia Peñín, considera que els vins elaborats amb garnatxa blanca «tenen expressió mediterrània, amb cos, si bé amb una frescor i un punt feréstec, amb una riquesa de matisos que recorden l’herba seca esclarissada de muntanya combinada amb l’agradable dolçor de l’alcohol».

Altrament, la Guia Parker ha distingit amb més de noranta punts diversos vins elaborats exclusivament amb la varietat garnatxa blanca. Amb tot, és el reconeixement global i dels consumidors allò que ens obliga a pensar que els vins elaborats a partir de la varietat garnatxa blanca són la icona de la comarca i de la DO Terra Alta.

Anys enrere, quan a la comarca es va deixar de banda el costum d’elaborar vins passats de grau que s’havien de vendre a l’engròs i a baix preu, es va intentar i s’aconseguí evolucionar els sistemes productius i d’elaboració, per tal de poder oferir al mercat vins més d’acord amb els gustos dominants al sector.

Afortunadament, aquesta evolució no es va encaminar a elaborar vins negres similars als vins de la Rioja o de la Ribera del Duero, ni blancs semblants als gallecs, andalusos o bascos, sinó que es van voler produir vins que reflectissin les característiques del territori. I és aquí on rau una bona part de l’èxit.

Entre tots els vins de les diverses varietats que es produeixen a la Terra Alta, crec que són els elaborats amb la varietat garnatxa els que defineixen millor les característiques d’un territori, dotat amb uns sòls de terra de bresca que aporten un extra de mineralitat als vins. I també la duresa climàtica de la zona, que té períodes calorosos i secs a l’estiu, combinats amb els freds hivernals, hi té a veure.

Al final de tot el procés productiu esdevenen vins amb una càrrega alcohòlica situada entre els tretze i els quinze graus, una consistència que es complementa amb una baixa acidesa que s’agraeix. És possible que l’aroma de préssec, fonoll i d’herbes boscanes que desprèn la garnatxa blanca no estigui a l’altura dels vins denominats florals, per bé que resulten d’un paladar vellutat, fi i melós, consistent en boca com cap altre.

També cal esmentar el color, que en el cas de les garnatxes blanques és d’un groc pàl·lid però intens, que es destaca per sobre d’altres que estan propers al mateix color de l’aigua.

Cal reconèixer que de bons vins n’hi ha a diversos llocs, amb característiques ben definides i, en alguns casos, del tot singulars. Per això resulta imprescindible que els vins, a banda de resultar agradables, aportin un plus en forma d’associació amb la imatge que en part genera el territori.

En el cas de la Terra Alta, el treball ben coordinat entre productors i els tècnics de la DO Terra Alta ha aconseguit lligar els vins de garnatxa amb un paisatge format per vinyes velles i noves, el clima sec i auster, la limpidesa del cel blau que contrasta amb el verd dels boscos i amb els ocres de la terra i, per sobre de tot, amb la imatge de les persones de la comarca, descendents dels ibers que amb el pas dels segles van agafar les millors característiques dels romans, dels àrabs i d’altres civilitzacions que van passar per aquestes terres.

També cal considerar les aportacions dels Cavallers de l’Orde del Temple, grans promotors de les vinyes, tal com es pot veure en els capitells de l’església arxiprestal de l’Assumpció, a Gandesa.

Poc es podien imaginar aquells pagesos que van plantar vinyes de garnatxa fa gairebé quatre-cents anys que la seva feina obtindria l’èxit actual, també es sorprendrien alguns productors del segle passat, però no persones com la senyora Bàrbara Forés, que al final del segle XIX ja pronosticava que els seus vins de garnatxa blanca rebrien reconeixements a escala mundial, ni els primers cooperativistes que van apostar per viure de la terra i del vi.

Comentarios
Multimedia Diari