La Joana, la Joanita, és un exemple d’esforç, de lluita, d’empoderament, de superació. Ella, quasi sense saber-ho, ha estat feminista tota la seva vida. I tantes com ella han obert camí perquè les generacions que hem arribat darrere seu tinguem les coses més fàcils. Jo no soc massa de 8M ni de posar data i nom a les reivindicacions. Crec que les coses han de ser més transversals i estructurals. Però també considero que val la pena aprofitar els grans aparadors com el que tenim avui per deixar clar que, si bé hem recorregut molt camí al llarg dels últims anys, no som on hauríem de ser. Encara falta massa. Per això, aturar-nos a reflexionar i fer ús de la crítica és també molt necessari. La portada d’avui li dediquem a ella, a la Joana del Serrallo. I darrere seu, hi ha molts altres noms: Laia, Carolina, Yolanda, Estrella, Alícia, Laura, Magda, Ariadna, Clara i tantes altres dones que alcen la veu per continuar una lluita de diverses generacions. Avui, com deia, és important fer ús d’aquest altaveu que la societat ens posa a l’abast. Però no oblidem que aquest camí no acaba avui. I que la igualtat continua lluny. Massa, massa lluny.
Lo más leído
Lo último