Estem d’aniversaris. I PortAventura ho celebrarà (sembla) sense estar en vaga (de moment). Avui fa 30 anys d’aquella imatge històrica: el president Jordi Pujol estrenant un Dragon Khan que es convertiria en l’atracció més popular del país, dins d’un parc que ha crescut enormement i que és un dels reclams turístics més grans de casa nostra i d’Europa. Jo fa 30 anys només en tenia 10, però el que sí que vaig viure és la inauguració de Shambhala, «la muntanya russa més alta d’Europa», deia l’espot promocional. Era el 2012 i en aquell moment no va ser Jordi Pujol qui la va estrenar, sinó el president Artur Mas. Aquell dia també vaig tenir la sort de pujar-hi. «Adrenalina al límite», titulava a la meva crònica. Va ser divertit. PortAventura són 30 anys de moltes coses. I 30 anys d’un projecte d’èxit que malgrat els dubtes inicials ara ningú qüestiona. Problemes laborals? Això és una altra història i s’ha d’abordar on toqui. Però la raó de ser i l’essència, això sí que no està en dubte. Què passarà amb aquest Hard Rock que mai existirà? El projecte té molta gent a favor i molta altra en contra, com va passar amb PortAventura fa més de trenta anys. Però aquest Hard Rock s’ha enterrat, avortat o diluït abans de començar. De tant en tant en parlo, però m’agrada recordar-ho: estic segura que el senyor Hard Rock ni tan sols pensa en nosaltres.
Lo más leído
Lo último