Aquest 2025, la Fundació Joan Miró celebra 50 anys. Mig segle preservant i projectant el llegat d’un artista universal. Però si parlem de Miró, és impossible no mirar cap a Mont-roig del Camp, cap a casa nostra. És allà on tot va començar. Allà on va néixer la seva visió artística. «Mont-roig és una cosa fonda i vital dins la meva obra», deia ell mateix. I també: «Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig». Va ser al Mas Miró, la masia familiar, on el jove Joan —malalt i necessitat de calma— va descobrir la força d’una terra que acabaria marcant per sempre la seva paleta, el seu simbolisme, la seva essència. Sense Mont-roig, probablement no existirien La masia ni tantes altres obres que capturen la relació gairebé tel·lúrica que mantenia amb la natura. Ara que la Fundació ens convida a celebrar el seu aniversari, cal recordar que el llegat de Miró no només viu als museus. Viu en els paisatges que el van formar, en la llum del Camp de Tarragona, en el silenci i la memòria del Mas Miró, avui obert al públic i convertit en espai de memòria i creació que vaig tenir la sort de veure renéixer. En temps de presses i oblits, val la pena reivindicar aquesta connexió entre art i territori. Miró no era només un pintor de l’imaginari; era també un home de la terra. I Mont-roig, més que una musa, era la seva arrel. Celebrar Miró és, també, tornar a mirar el paisatge amb els ulls oberts.
Lo más leído
Lo último