Resulta que la retirada dels peatges no es va planificar bé. Ho deia fa no gaire en una entrevista amb nosaltres el director del Servei Català de Trànsit. Sabíem que els havíem de treure però no es va cuinar com calia el dia després. I ara ens trobem els problemes, amb una sinistralitat enorme, retencions constants i un serial de centenars de capítols. Tampoc rutlla el nostre servei ferroviari.
Fa ja més d’un any que titulàvem a la portada d’aquest diari el que podia passar la tardor del 2024, quan comencessin les obres del túnel de Roda amb el seu corresponent tall de vies. La planificació del servei els mesos previs va ser surrealista. Les alternatives no s’explicaven i el dia D s’apropava sense que els usuaris sabessin què fer. Aquell primer titular de portada va ser l’inici d’un túnel (mai millor dit) del qual encara no hem sortit. Ara vivim el culebrot de les tarifes. Amb algun titular i molts, massa, interrogants. Sé que la gestió pública no és fàcil i sé també que les infraestructures són sempre una patata calenta.
Però jo em pregunto si algun dia tindrem una xarxa viària que respongui al trànsit real de manera equilibrada, i una altra xarxa de transport públic que estigui a l’alçada de les necessitats dels usuaris. Caldria deixar d’apagar focs i preparar els «dies després» amb planificació, dades i visió de futur. És l’únic camí possible. Si no, no té cap sentit.
Lo más leído
Lo último